Benvinguda

Tenim un nou membre a la família, és una gateta de 6 anys que pertanyia a un familiar, ara ens la quedem nosaltres perquè ell marxa a viure a una altra ciutat i no la pot portar allà. Esperem que estigui contenta de viure amb nosaltres ^^

Disculpes i parte

Certament tinc això molt abandonat, però la feina i la uni, sobretot, no em permeten fer molta cosa més per aquí. Ara només em queda Heidegger, el gran monstre de la filosofia, i haver d'estudiar-lo en dos dies no és un consol gaire gran. Ara bé, aquest curs he demostrat que tinc un major nombre de miracles a l'any que la verge de Fàtima jaja i que res és impossible a aquesta carrera boja per no arribar l'última a totes les entregues de treballs.
A destacar aquest any: les Històries de la Filosofia del Renaixement, l'Antropologia i la Filosofia de la Cultura
- Treball de Maquiavel
- Exàmens del Granada
- Classes Morey
- Treball sobre Benjamin i el concepte d'aura a la fotografia
- Preparació examen Feuerbach
- Primera trobada amb Heidegger, encara que sigui mig a les fosques

Balanç del primer any de carrera: positiu, però esperem que la cosa millori en exigència i temps de dedicació. Desitjant arribar a Filo de la Història Moderna.

Catosfera

I ara resulta que un text meu sortirà al llibre de la Catosfera. Espero que sigui un èxit, per l'esforç de tota la gent que hi participa, i perquè ningú hi guanya res més que l'orgull de tenir un petit escrit seu entre aquelles pàgines.
No puc posar cap imatge perquè no es pugen, així que si voleu saber, aquí teniu l'enllaç.

19

Avui per mi ^^ Em faig gran

Fotografiar

I intentes copsar tota aquella bellesa que sembla irreal, però saps què és impossible perquè tot allò no pot quedar reflexat en una simple instantània. No saps perquè, però tens aquesta necessitat de trobar nous recons per fotografiar, omplir la teva vida de petits retalls, imatges que segurament no poden copsar tota l'amplitud de la realitat. Et sents feliç amb aquest petit objecte entre les mans, potser perquè et permet captar una nova visió del món, et permet extreure d'amples visions petits objectes amagats que et fan somriure per la seva senzillesa. Saps que no ho podries abandonar, perque el desig de formular totes aquelles figures des d'una nova perspectiva és massa temptador per a tu, i vols aprendre d'aquell qui t'ha començat a ensenyar. Vols arribar, algun dia, a fer unes fotografies tan maques com les seves, interpretar el món a través d'aquell objectiu que per a tu mai té la suficient capacitat, perseguir allò real amb algunes limitacions que fan que el joc sigui encara més divertit per les seves dificultats. I algun dia saps que tindràs la càmera amb la qual somies, i penses viure-ho llavors amb tot el cor i tota l'ànima, gaudint de cada enquadrament, de cada perspectiva, perquè saps que en aquest món també hi has trobat aquella guspira que fa que tot es transformi en felicitat.

El meu dia a dia

Grans finestres que et deixen veure el cel blau de bon matí, un passadís buit que aviat s'omplirà de veus i de vida, aules encara tancades esperant els alumnes i l'inci de la jornada. El matí està ple de promeses, d'il·lusions, això encara no ha esdevingut una rutina i és el que em fa valorar-ho d'una manera diferent.
Cares conegudes, somriures de complicitat, recerca d'aquella mirada neta i plena d'esperança en els ulls de l'altre. Aquesta és la meva vida i vull viure-la. Per tot el que ha costat arribar fins aquí, pels sacrificis, per la lluita, per l'esforç que hi vaig posar. Ara toca seguir lluitant, i sé que aquesta lluita mai acaba perquè és vida, ara toca seguir estudiant, i sé que l'estudi no acaba mai perquè és la meva vida.
-Tu no deixaràs d'aprendre mai.
Tens tota la raó, vull que el món m'ensenyi a viure, a respirar, a veure-ho tot des d'una nova perspectiva plena d'il·lusió i confiança en l'esdevenidor. Potser això és aquell somni fet realitat, potser només és un pas més com tots els altres, però és meu i el vull gaudir en la meva propia pell. He crescut però segueixo sent una nena i tu ho saps, cada dia compta, cada moment és especial, perquè aquestes són els meus sentiments, la meva sensibilitat. Necessitava tot això, necessitava veure més enllà de la meva visió de petita perduda en un mar irat, vull veure el món i no només a través dels meus ulls sinò també reflectit en totes aquestes mirades. Perquè aquesta és la grandesa de l'ésser humà.
PD: Fotografia d'un petit castell al poble de Vilarodona, feta fa uns dies.

Universitat

Crec que he encertat. Cada classe són minuts que passen volant, milers de coses noves que m'entusiasmen i m'adono que això és el que em fa sentir viva, això és el que em fa vibrar, i no podria pas deixar-ho.
Per fi m'agraden la majoria de les assignatures, no m'avorreixo a les classes, no xerro gaire (d'acord, una mica sí), ric, ric molt amb el que diuen els professors, escolto, penso, i em diverteixo. Em sembla que aquest sistema m'agrada, allò de que vingui el professor, s'assegui i comenci a explicar, que vingui una altra i ens faci participar, un altre que ens expliqui mil coses diferents i l'últim que mentre explica ens fa riure amb les anècdotes d'altres filòsofs.
No sé, això és molt diferent, és tot nou, però certament m'agrada. I m'agrada poder anar al meu ritme, i saber que puc anar llegint el que més m'interessi o el que més necessiti. Això està molt i molt bé. Promet.

Do you see the truth through all the lies?
Do you see the world through troubled eyes?

La iaia

La veig adormida al sofà, desprotegida, fràgil, com si tornés a ser aquella nena que mai va poder ser, una petitona que s'hagués de protegir del perill. Ara és més feble que llavors, ella mai ha deixat de lluitar, sempre ha hagut de defensar allò que li pertanyia, s'ha cuidat dels seus fills, dels seus néts: però ara jau sola amb els ulls tancats i una respiració acompasada.
Em vénen desitjos d'abraçar-la i dir-li com l'estimo, però l'haig de deixar dormir, cada dia és més dur per al seu cos massa carregat d'anys. Tot i això, cada matí baixa al pati i cuida de les plantes amb tot el seu amor i dedicació, s'hi passa les hores embaladida, regant, transplantant o assaguda a la fresca. Cada primavera, però, té la seva recompensa: les flors s'obren un any més amb tot el seu esplendor, el pati s'omple de colors i ella és l'àvia més feliç del món.

PD: He heretat els seus ulls... els meus, però, canvien més de color, desgraciàdament, sense flaish no són així jeje

Infinit

Paraules perdudes en un temps indeterminat. És complicat viure el present perquè s'escapa entre les nostres mans, fuig a correcuita i només deixa rere seu una estela de records.
Vull tornar a mirar el cel ple d'estels, buscar un altre cop a Venus i Mart que brillen enmig del cel. Recordo els nits d'estiu, perduda entre la foscor, asseguda a les escales, sola, sense cap so que em pogués distreure. Alçava el cap, observava com els astres recorrien aquell teló negre, mirava si algun d'aquells estels brillava amb més força i m'adonava, un cop més, de com era de petitona comparada amb aquella infinitud.
No entenc perquè sempre he sentit aquesta admiració pels espais inabastables: pel mar que pels meus ulls no té final; pel cel que és etern, sempre a sobre dels nostres caps. És com intentar enfrontar-te a allò que et supera, és com intentar unir-te a un paisatge del qual formes part, una natura que sents com batega sota els teus peus i en la lunyania de l'horitzó. I no entenc perquè però em sento completa, íntegra, feliç... tot i estar sola davant l'incomprensible.

Punt i seguit

Jo sé que no creuen en mi, sé que pensen que m'estic equivocant, que amb les meves notes i el meu expedient podria fer uan cosa molt millor, podria estudiar una cosa que m'assagurés un sou, una vida avorrida i rutinària com les seves. No vull ser advocada, no vull ser política, no vull ser periodista: vull ser filòsofa, tan difícil és d'entendre? Ara sóc jo qui ha decidit, ara sóc jo qui encerta o qui s'equivoca. I sé que espereu que m'equivoqui per després dir: ja t'ho havíem avisa't. Però això només em fa venir més ganes de posar-me a estudiar, d'esfoçar-me fins que no pugi més per després donar-vos amb els resultats als nassos. Ho vull fer bé aquest any, no només per mi, sinó també per vosaltres, que no heu cregut en mi, que no heu intentat entendre que me l'estimo, que em fa feliç. No heu intentat entendre que és el que vull. Per això m'he promès donar el 100%, per això m'obligaré a estudiar com mai ho he fet, i tan de bo, tan de bo això doni resultats, perquè vull que els veieu. N'estic farta de que volsaltres hagueu de decidir per mi, que m'hagueu de dir què està bé o malament perquè tinc 18 anys. S'ha acabat.

Vuit

M'ha caigut un meme on s'han de dir 8 coses de tu que encara no es sàpiguen. Jo ho intentaré, però no prometo res eh!
1_ Sóc una contradicció. No es tracta de ser indecisa, no. Simplement, un dia defenso una cosa i al dia següent potser estic defenent una altra de contrària, és com una mania estranya, com si no tingués les coses clares i llavors sé que al defensar-ho tot en un moment o altre no m'estic posicionant.
2_ Relacionada amb l'anterior: tinc la mania de portar la contrària a tothom, i a sobre sóc una tossuda, així que a vegades trec de polleguera a la gent, però és que no puc evitar-ho. Si una persona defensa A, jo defensaré B. Menys en casos molt extrems, quan és una cosa que veig molt clar que no la penso. Ex: defensar dictadures.
3_ No m'agrada gaire veure pel·lícules. Vaja, no és que no m'agradi, sinò que mai trobo el moment per fer-ho, i com a resultat doncs no hauré vist més de 30 films en la meva vida, i la majoria quan era petita i veia els de dibuixos animats. Les últimes 5 pel·lícules que he vist eren de dibuixos animats, a més!
4_ No m'agraden gaire les discoteques. Prefereixo sortir a prendre alguna cosa a un bar on es pugui xerrar una estona i riure amb els amics. Les multituds em posen nerviosa, sobretot les multituds de pijes badalonines!
5_ Sóc molt impulsiva, massa i tot. No penso les coses abans de dir-les i això m'ha ocasionat un munt de problemes sempre, però és que no ho puc canviar, sóc així de sempre i és d'aquelles coses que no tenen solució.
6_ Sóc molt inestable. Puc estar molt contenta i, després d'uns minuts passar a estar molt trista. Em menjo molt el cap, tinc unes neurones força obesessives que quan no tenen problemes, se'ls creen; elles són així de maques!
7_ No m'agraden els videojocs, hi he jugat poques vegades, sobretot a jocs de conduir (millor dit: estavellar cotxes) i també aquells de matar (nazis)... em sembla que es deia Medal of Honor, sí! I tampoc se'm dóna gaire bé jugar, suposo que per la manca de pràctica, però és que la veritat m'avorreixen una mica.
8_ Aquest va per la imatge. No sé si es veu clar però se suposa que posa eight, l'he escollit una mica per portar la contrària perquè gairebé tothom ha posat el número 8, com també perquè (com tots sabeu) sóc bastant de lletres, tot i que últimament estic començant a sentir un no-sé-què per les ciències que em comença a preocupar.
Apa, no el passo a ningú perquè no podria posar 8 persones noves per fer-lo i per fer-ho malament doncs millor no fer-ho, no? ara, que si a algú li fa il3lusió que m'ho digui i jo encantadíssima!

Contes i princeses

Mai he suportat les princeses dels contes. No aguanto les noies (i nois, que cada cop n'hi ha més) que es pensen que sense la seva parella no són res. Estem al segle XXI, no hi ha cap granota que després d'un petó esdevingui el príncep més bell del regne, i tampoc hi ha princeses a cada castell esperant un valerós cavaller que les rescati. Siusplau, deixeu d'explicar aquests contes als vostres fills, o si ho feu, expliqueu clarament que ells no han de tenir pas com a model ni aquell príncep ni aquella princesa. Després passa el que passa. Totes figaflors i ells uns homenets que es barallen per quedar-se amb la més maca. I tu, t'ho mires i rius ben fort. És un espectacle ben trist, si més no perquè els contes sempre acaben on comença la vida de debò, i és llavors quan et quedes sense arguments, quan la vida va més enllà d'aquell final feliç.
PD: Segur que després de sortir a la foto, els ocelles van morir d'uan pujada de sucre jajaja

La festa de la mort

Avui us presento un post inspirat en un quadre que ha fet ella. El primer cop que el vaig veure em va fer posar els pèls de punta i com que sóc d'aquelles persones que pensen que l'art és la capacitat de fer sentir als altres, doncs des d'aquell dia ella és una artista. Espero que us agradi ^^

La sang cau, la mort esdevé el vel que cobreix la vida d'aquell indret; l'odi, el rencor, s'han apoderat lentament dels seus cors, ara immersos en la soledat més absoluta. El poder de llevar la vida, la força dels seus braços prenent un cop més les armes, figures ondulants en una nit fosca. Un únic punt de claror il·lumina l'escena, els seus cossos és mouen frenèticament al voltant de la víctima, és la seva festa, la festa de la mort.
Les ferides sagnen, les forces minven però la violència no troba aturador. Estan cegats pel dolor, deixen anar tots els seus sentiments sobre aquell cos que jau gairebé innert sobre el sòl. Les seves mans no s'aturen, continuen el seu ball fantasmagòric i donen forma als seus pitjors pensaments. Només volen oblidar, per uns instants, la seva impotència; el buit que els envolta i la manca de sentit de les seves vides que semblen allargar-se com un malson sense fi.
El xacal intenta fugir d'aquella visió horrible, vol arribar al blau pur de les muntanyes, però ell també queda pres per l'encanteri, milers de fletxes atravessen el seu cos abans que pugui ni tan sols sentir l'esperança de l'alliberament, de la felicitat. Les creus s'alçaven en la llunyania, símbols de càstig i deshonor, eren un simple record del dolor que havien inflingit a altres que ja havien mort. Un cop més, el dia acabava banyat en sang, un cop més a l'endemà es repetiria aquella escena que es succeiria fins a l'eternitat.

Farta

Estic farta de la gent que es creu millor que els altres, més llesta per conèixer uns llocs o uns altres, per poder-se permetre uns luxes als quals la majoria de persones no hi poden tenir accés. A mi em sembla genial que s'ho puguin permetre, no em fan cap enveja, el que em fa ràbia és que es creguin més llestos o més feliços que jo només pel fet d'haver nascut a una família concreta, d'un país concret, cosa que ells no han escollit pas i que tampoc depèn del seu esforç (d'aquell amb el qual s'omplen tant la boca).
Això no és cap atac personal ni res d'això, simplement és un sentiment de mal humor que m'embriaga, segurament demà desaparaixà el link i les paraules quedaran aquí per qui les vulgui llegir. Res més.

Preguntes i més preguntes

Me'n vaig! Diumenge a la tarda tornaré. Aquest serà un cap de setmana de desconnexió, lluny de tot i de gairebé tothom. Vull pensar, divertir-me, retrobar-me, perdre'm, conèixer, fotografiar, visitar, descansar, moure'm. Hi ha massa coses que ballen pel meu cap últimament i vull saber quines són les que realment valen la pena, descobrir què és el que realment forma part de mi. Avui he llegit a Zaratustra que busquem en els altres un mirall de nosaltres mateixos, m'agradaria saber si és veritat, sempre he pensat que buscàvem caràcters compatibles però complementaris i ara ja no sé que pensar.

Us deixo amb un tros d'una cançó de Coldplay (gran grup): The Scientist
I was just guessing at numbers and figures
Pulling the puzzles apart
Questions of science, science and progress
Do not speak as loud as my heart
And tell me you love me, come back and haunt me
Oh and I rush to the start
Running in circles, chasing tails
Coming back as we are

Nobody said it was easy
Oh it's such a shame for us to part
Nobody said it was easy
No one ever said it would be so hard
I'm going back to the start

Amistat

Els seus ulls blaus tenen el color del mar quan el sol comença a sortir, amb un petit toc de groc al fons, com si una nova esperança brillés en la immensitat. Ara el cabell roig cau sobre la fina pell blanca, se'm fa estrany veure-la així acostumada des de sempre al ros cendra que la caracteritzava. Les mans de dits fins i llargs reposen sobre el llibre d'Art, encara té restes de pintura de l'últim quadre que no se'n van malgrat les múltiples rentades. Ja tinc ganes que m'ensenyi els seus últims treballs, sempre tenen quelcom d'únic, un detall que fa que només puguin ser seus i és precisament això el que els fa especials.
Em somriu. Entre els llavis de color rosat apareix el mateix sormiure, aquell que no ha canviat durant els 9 anys que fa que ens coneixem. Tampoc ha canviat el color dels seus ulls, un blau grisós amarat pel groc; brillen de la mateixa manera tot i contenir il·lusions que han canviat amb el pas del temps. Em sap greu que no pugui dedicar la seva vida a la seva vertadera passió: l'art, tot i això sé que farà alguna cosa que també la pot fer feilç i, alhora, dedicarà cada estona que tingui lliure a allò que més li agrada.

Inicis

Esquitxos d'un passat desconegut. La meva ment s'omple de pensaments i sóc incapaç d'establir ordre, aclaparada per allò que abans desconeixia. Avui he fet un pas endevant i encara no sé quines seràn les seves conseqüències, però em sento més forta, valenta a l'hora d'enfrontar-me als meus grans temors. Tot canvia i avui he marcat un punt important de la meva vida, gràcies per ajudar-me, per estar aquí al costat escoltant-me i donant l'empenta que necessitava. T'estimo.

Selectivitat II

Avui Llengua Catalana, Castellana i Anglesa.
Català molt molt difícil, tant sintaxi com comprensió del text, a més ser castellano parlant crec que no ajuda gaire :( així que espero arribar al 5-6 amb una mica de sort i un/a magnífic/a senyor/a corrector/a. Tots hem sortit igual de l'examen, preguntant a la B. si estava bé el que havíem posat i amb alguna que altra cara de decepció...
Castellà molt fàcil comparat amb català, la veritat, a més en aquesta vaig amb avantatge així que ho he vist força clar, la sintaxi com sempre a mitges, però vaja sempre serà així perquè jo i la sintaxi no ens havenim gaire, què hi farem.
Anglès força bé, vaja, que per alguna cosa m'he tret el First al març, no? Només faltaria pifiar-la a aquesta assignatura ¬¬ així que he anat tranquila i tranquila he sortit, ja veurem la nota.
Demà...Filosofia (quines ganes en tinc!) i Matemàtiques: la més estimada i la més odiada, tot i que vaig més segura a la que més odio jaja al menys sempre són iguals els exercicis! I Filo...que surtin els meus preferits: Plató o Nietzsche siusplau, tot i que estic gairebé segura que demà caurà Mill amb Hume o Descartes...bua no vull...que sigui Descartes que seria el meu mal menor, que els altres són molt més sosets i tenen poca miga, sobretot Mill a qui jo personalment no suporto gaire xD
Bé, demà serà un altre dia i esperem que hi hagi sort, que Mates em compta un 40% de les de modalitat...

Selectivitat

Demà a les 9:00 comença la Selectivitat d'aquest any, a nosaltres en toca a la meva futura facultat, és a dir a la UB Facultat de Filosofia, Història i Geografia, així que al menys ja em conec el lloc. Els exàmens: català, castellà (segurament els que em faran baixar més la nota mitjana) i anglès. No estic nerviosa però demà ho estaré, sobretot quan tothom comenci a posar-se nerviós i a dir que no es sap res i que suspendrà, cosa que odio. M'emportaré l'mp3 i intentaré relaxar-me tant com pugui per arribar freca al primer examen, el més dur de tota la Selectivitat, per mi.I res, que suposo que tot anirà bé i que al menys no m'haig de preocupar per la nota, que amb un trist 4 en tinc prou. Au revoir!
Prèstec per tres dies: Només sé que no sé res.

Grans Mestres

Són els meus mestres:

un m'ha ensenyat a estimar allò que fa poc desconeixia, m'ha mostrat un camí que seguiria a ulls clucs, m'ha fet riure amb acudits i imitacions, m'ha fet pensar amb llargues xerrades o petits comentaris a classe. Fins i tot ha canviat la meva forma de veure la vida, no queda res ja d'aquella Tals ambiciosa que volia ser algú al món, algú que els altres reconeixessin, ara la Tals es conforma amb dedicar-se a allò que la fa feliç i gaudir posant als altres una llavor que faci créixer l'arbre del coneixement.
l'altre m'ha ensenyat a començar cada dia amb un somriure, he après que el professor no és aquell senyor avorrit i inaccessible, sinó un home amb qui pots esclatar a riure gràcies a frases com: a les tonyines els hi donen per totes bandes, o pel fet de veure'l gesticular exageradament representant algunes de les escenes que fan més entenedores les lliçons. Increïble, mira que no suporto la geografia, però m'ho passo bé a la classe i és el millor professor d'història de l'escola.
ella m'ha mostrat que el català és la meva llengua i que ho puc dir sense baixar la veu i amagar-me, ha deixat molt clar que tots tenim el dret de decidir d'on som i què volem, sempre, és clar, parlant amb propietat. Mai havien volat les hores de català, mai abans m'havia sentit segura en aquesta llengua ni l'havia sentit tan meva com ara i sé que tot és perquè ella sempre ens ha respectat i escoltat, hem debatut i ha msotrat la més gran admiració per aquells que hem decidit que aquesta és la nostra llengua i aquest el nostre petit país, vinguin d'on vinguin els nostres avis.
l'altra sempre ha estat a prop, amb un somriure a punt i les paraules adeqüades. Per casualitat vam nèixer el mateix dia del mateix mes amb uns anys de diferència, però crec que ens assemblem extraordinàriament, quan parlem de nosaltres trobem moltes coses en comú al caràcter i la manera de pensar i de ser. Ens ha ensenyat que es pot ser propera, fixar-se en els detalls, preocupar-se pels problemes de tothom i oferir un sincer somriure quan és necessari.
A tots quatre, gràcies, perquè són inoblidables, formen part de la meva vida i m'entristeix pensar que els he de deixar enrere. És curiós saber que avui han estat ells quatre els que s'han apropat a mi i m'han dit paraules que el temps trigarà massa en esborrar, per tot això i per tot allò que m'han ensenyat acadèmicament, moltes gràcies.