Maduixes

A veure qui és capaç de trobar totes les maduixes! Un regalet del Bosco, que segurament demà cau a l'exament d'història de l'art. Aquest va dedicat, Tarannà!

Com les maduixes

Encara sento l'olor a maduixa a les meves mans. Eren vermelles, grosses, sucoses, sobre d'elles queia la nata blanca que les endolcia. M'encanten, quan era petita només esperava que comencés la primavera per poder gaudir-ne, ara no cal esperar tant, però tot i això, segueixen sent una de les meves degustacions preferides.
Ara em recorden a un poema de Josep Carner, Com les maduixes, parlava de la innocència d'una nena que recollia maduixes sense adonar-se que el món anava més enllà de la tanca del seu jardí. A mi també em recorden la meva infantesa, la petita il·lusió d'arribar a casa i trobar-les a la cuina, mirar-les amb ulls desitjosos, sabent que m'esperaràn fins al moment de les postres. Jo també pensava que el món acabava rere el patí de l'escola, rere els murs de casa, creia que el món era tan petit com jo. No obstant, tots creixem i deixem la infantesa en el passat, així, aquells dies de petita somiadora han deixat pas a anys d'aprenentatge i de madurar per tal de decidir exactament, quin serà el camí que escolliré per tal d'acomplir els meus somnis.

Com les maduixes

Menja maduixes l'àvia d'abans de Sant Joan; per més frescor, les vol collides d'un infant. Per'xò la néta més petita, que és Pandara, sabeu, la que s'encanta davant d'una claror i va creixent tranquil·la i en 'admiració i a voltes, 5 cluca d'ulls, aixeca al cel la cara, ella, que encar no diu paraules ben ardides i que en barreja en una música els sentits, cull ara les maduixes arrupides, tintat de rosa el capciró dels dits. 10 Cada matí l'asseuen, a bell redós del vent, al jaç de maduixeres. I mira com belluga l'airet ombres lleugeres, i el cossiró decanta abans que el pensament. li plau la corretjola i aquell herbei tan fi, 15 i creu que el cel s'acaba darrera del jardí. En va la maduixera 'son bé de Déu cobria; en treure les maduixes del receret ombriu, Pandara s 'enrojola, treballa, s'extasia: si n'ha trobat més d'una, aixeca els ulls i riu. 20 Pandara sempre ha vist el cel asserenat; ignora la gropada i el xiscle de les bruixes. És fe i és vida d'ella la llum de bat a bat. El món, en meravelles i jocs atrafegat, és petit i vermell i fresc com les maduixes. 25 .