Madrit II

A Madrid hi falta l'encant de les runes, del casc antic, dels carrers estrets, la possibilitat de ravalejar com fem a Barcelona. Hi sobra un sentit de l'humor que no entenc, una bandera immensa que no comprenc, l'orgull i la supèrbia amb que et miren aquells amb qui et creues pel carrer.

Sigui com sigui, és una ciutat agradable, bonica, fins i tot comfortable i atractiva.

Durant tot el viatge ha sonat la música de Manel, que no em podia treure del cap, he vist tot el que és possible veure a la ciutat en només tres dies i he fet unes 800 fotos, de les quals en poden quedar unes 100 com a recopilatori. El resultat: tinc cruiximents ("agujetas") al braç amb el qual aguanto la càmera i constantment tinc la sensació que faig enquadraments mentals i allargo el zoom per aproximar la realitat que m'envolta. No deu ser bo fer tantes fotos en tant poc temps, però això és una addicció de la qual no sé si em podré curar.





PD: Ja veureu més fotos amb aquest nou gadget que m'he instal·lat a la dreta!

Madrit

El meu 11 de setembre
Madrid m'ha sorprès agradablement, una ciutat molt neta, ampla, bonica, agradable per passejar-hi (malgrat els semàfors que no duren ni un minut en verd), ben comunicada i molt viva. No m'importaria tornar-hi ^^

PD: Foto feta l'11 mentre feiem un volt per les rodalies de la Plaza de Colón, on es troba l'immensa bandera espanyola tan coneguda per tots...

Feliç Diada

Sí, ho dic avui perquè l'11 no estaré per aquí i no podré actualitzar el blog.
Vaig a Madrid i se'm farà molt estrany no comptar les senyeres penjades als balcons del barri del costat -al meu no cal comptar-les perquè no n'hi ha mai cap-, trobaré a faltar veure els castellers a La Plana de Badalona, sentir les gralles i viure un dia que per a mi té quelcom d'especial.
L'11 de setembre sempre jugo a imaginar-me que som un país normal, però aquest cop no ho podré fer perquè tot el que m'envolti em recordarà que sóc a la capital del Estado i lluny del que jo considero que és el meu país. Serà una altra forma de mirar les coses, veure-les de lluny, sense castellers, sense els Segadors, sense senyeres i potser fins i tot sintonitzant Telemadrid per tenir una mirada encara més surrealista.
Marxo amb ganes d'estar uns quants dies lluny de tot, malgrat saber que dilluns torno a la rutina de la Facultat de Filosofia i a la vida d'estudiant. Sigui com sigui, aquest estiu estrany ha decidit acabar amb un viatge inesperat que marcarà alhora el principi d'un nou curs ple d'esperances i de pors.
Me'n vaig esperant tornar més valenta i deixant tots els fantasmes a "las calles más oscuras y gastadas de Madrid" (Mikel Erentxun. Mañana)

Bellesa

Ja he tornat d’Itàlia i l’única cosa que puc dir és que recomano a tothom que visiti Roma i el Vaticà, perquè no se’n penedirà. Quan veus el Panteó, el Colosseu o la Capella Sixtina en fotografia et semblen coses belles, grans obres d’art; quan les veus en realitat t’adones que cap foto pot copsar la totalitat de la seva bellesa, et limites a admirar-les en silenci i adonar-te de la grandesa i la genialitat d’unes persones que mai seran oblidades.

Em sembla que en aquest viatge he après força coses i no només relacionades amb la història de Roma o Pompeia, sinó amb la vida i els homes. He tornat a sentir la sorpresa dels nens davant les coses noves, he copat la grandesa de l’home, la bellesa d’unes obres que no oblidaré mai. Podria seure davant de l’Escola d’Atenes i estar hores mirant-la, observant cada detall, descobrint tots els enigmes que amaga. Em quedaria tota la vida sota el sostre de la Capella Sixtina, admirant cada pinzellada i entenent tot el que volia expressar Miquel Àngel. Hi havia moments en què no era capaç de copsar tot allò que veia, era massa bellesa per a uns escassos minuts...quantes hores de treball, quin desfici darrera de cada segon dedicat a l’obra, tot això per a aconseguir una obra que sobreviu als autors, que restarà per sempre en la història dels homes com una de les seves millors obres i que serà visitada per milions i milions de persones que ni tan sols seran capaces de comprendre tot el que amaga. L’home pot ser gran, pot apropar-se a la divinitat, pot ser la divinitat, perquè aquells homes han aconseguit l’eternitat, el seu nom està escrit a la història i, encara que les seves obres siguin destruïdes, el seu nom encara ressonarà a les sales més fosques de la història dels homes.

Itàlia

Demà a les 9:40 marxem a Roma! Tornarem dissabte a les 20:30, això si no ens deixen a l'aeroport durant unes quantes hores com van fer l'any passat a Alemanya és clar, però va ser molt divertit .
No tinc gaire temps per a escriure el post, així que em limitaré a dir-vos què visitarem perquè us en pogueu fer uan idea:
Dimecres 17: Arribarem i dinarem per després començar les visites a la tarda: Coliseu, recorregut per la Fontana di Trevi i Piazza Spagna.
Dijous 18: Visitem els museus Vaticans, la Capella Sixtina i, a la tarda, Sant Pere.
Divendres 19: Excursió a Nàpols i després Pompeia, a veure mosaics de l'època antiga, que es van conservar gràcies a l'erupció del Vesubi.
Dissabte 20: Visitem les catacombes i poca cosa més perquè a la tarda hem d'agafar l'avió :( i s'acabarà el viatge.
Us prometo unes quantes bones fotos, dissabte o diumenge tornaré a la Catosfera després d'aquesta petita desconnexió internàutica. Fins aviat!