Badalona

Fa uns dies vam saber que Badalona seria la Capital de la Cultura Catalana al 2010. És el primer cop que una ciutat del cinturó metropolità és escollida i això vol dir que es pren una gran responsabilitat per haver de mostrar la cultura catalana que encara queda a grans ciutats com Badalona, immerses en el món de la immigració i on poc a poc va desplaçant les activitats culturals a un reduït nucli de públic estàtic. Aquesta serà la oportunitat de Badalona per mostrar les seves tradicions, la seva vida, perquè tothom sàpiga què és un badiu o un micaco, perquè es coneguin el Dimoni i les festes de Sant Anastasi; en fi, perquè Catalunya miri aquest poble com alguna cosa més que un veí de la gran Barcelona, com allò que hi ha al costat de les "tres torres" de Sant Adrià, o tantes altres coses. És la nostra oportunitat d'obrir-nos i mostrar-nos tal com som, i a més a més, de gaudir d'una gran oferta cultural que durarà tot un any. En definitiva, Badalona està creixent, ara tenim ja el Magic Badalona, el nou centre comercial de la Penya, aviat el Corteinglés i també es farà arribar el metro fins al centre, creant a Can Fradera un nou nucli de comunicació on es trobaran autobusos, metro i tren ben a prop, creant una plaça cèntrica al voltant de la qual es pot desenvolupar la vida badalonina.
Estem creixent i ja era hora!

Benjamin i la democràcia

Aquest post intentarà ser el més fidel possible a la classe de filosofia de la cultura d'avui:
" Benjamin fa que aprenguem a veure amb una altra mirada, i al pròleg d'aquest text ens ho mostra amb la idea de feixisme. Per a tots, el feixisme és aquell sistema en el qual hi ha un dictador que té un gran carisma i fa grans discursos, on només hi ha un partit i no hi ha llibertat d'opinió. Si apliquem aquesta idea a les democràcies d'avui en dia, sabem que som lluny d'aquest sistema: no hi ha dictadors, podem afirmar que Bush o Zapatero no són gaire carismàtics, hi ha bastants partits i tenim llibertat per expressar la nostra opinió. Però Benjamin ho veu d'una altra manera, creu que el feixisme és una aplicació de l'estètica a la política, es creen uns models estètics a seguir que formen una nova manera de fer política, ja que aquesta passa a ser un espectacle: hi ha grans discursos o debats, una massa que segueix a un líder o a un altre, una manera de fer política concreta. I ara pensem en la nostra democràcia: seguim tenint aquesta estètica? seguim tenint grans discursos on una massa segueix al lider enarbolant una mateixa bandera? Em sembla que tot això, si més no, ha de fer que pensem ara que tenim tan a prop unes eleccions "
El text es de Benjamin i el seu títol és L'obra d'art a l'època de la seva reproductivitat tècnica.