L'esperança de la utopia

Rosenstolz

2009-11-07T23:34:00.001+01:00

El meu nou descobriment. Espero que us agradi, si tinc temps ja aniré traduïnt les cançons que més m'agradin ^^

Guido Cavalcanti (1250 - ca 1300)

2009-10-30T23:42:00.002+01:00

"[...] elli è creato- ed ha sensato- nome,
d'alma costume- e di cor volontate [...]"
Guido Cavalcanti

(extret d'un poema més llarg)

"El amor ha sido creado y tiene un nombre elocuente: costumbre del alma, deseo del corazón."

Hydra

2009-10-24T22:29:00.001+02:00

Què hi ha sota el teu rostre
que em fita amb ulls de pedra?
¿Quan gosaré arrencar-te
la màscara de carn
i fer front a l'obscur
mirall que em petrifica?

M. M. Marçal

Unbekannt

2009-10-23T15:03:00.000+02:00

"Und unbekannt einander bleiben sich,
Solang sie stehn, die nachbarlichen Stämme."
Hölderlin

"I desconeguts l'un per l'altre romanen
el temps que són dempeus
els troncs veïns."

Maria-Mercè Marçal

2009-10-10T22:19:00.003+02:00

"Pujaré la tristesa dalt les golfes
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat,
el cartipàs vençut, la tartalana vella.
I baixaré les graus amb vestit d¡alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.

Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques."

Maria-Mercè Marçal

Mirades

2009-10-08T23:37:00.001+02:00

Pues cuando los ojos hablan tutean, aunque los labios no hayan pronunciado todavía un "usted". Mann, Thomas. La montaña mágica

Mar

2009-10-06T22:28:00.002+02:00

Tornar a començar. Tornar a caure en el joc... el joc de la incertesa, del no saber, del fugir o llençar-se un cop més a l'aigua salada.

No hi ha res com el mar badaloní!

Romandre

2009-09-27T15:16:00.004+02:00

"Ser estimat significa consumir-se en les flames. Estimar és flamejar en un llum d'oli inesgotable. Enamorar-se és passar; estimar és romandre."RM Rilke. Quaderns de Malte

PD: Ella ja ho havia dit, però em calia llegir-ho amb els meus propis ulls per a fer-me'n ressò amb sinceritat.

Preguntes

2009-09-20T22:56:00.003+02:00

Què m'és permès esperar?
Aquesta pregunta fa mesos que roda pel meu cap i, òbviament, no he trobat cap resposta. Potser es tracta de rellegir Kant i intentar comprendre algunes coses o simplement de viure i esperar a que els desitjos i les esperances es trenquin per sempre o es compleixin d'un sol cop.

Em sap molt de greu, però el ritme del blog anirà baixant a marxes forçades perquè 8 assignatures al semestre no són poques i em passaré el dia a la Facultat. A més, tampoc em sento capaç d'escriure res massa interessant, així que fins que no sorgeixin els temes, només pujaré fotografies.

Manel versionant els Pets

2009-09-18T23:31:00.009+02:00

No estic gens perdut. No hi ets, tururut. No em sento confús, no he estat cap il·lús.

PD: Un vot a favor per l'home de la dreta -de fet anava a treure el vídeo perquè se'm menja part de la barra lateral, però mira, fa molt de bonic xD

Madrit II

2009-09-15T22:46:00.009+02:00

A Madrid hi falta l'encant de les runes, del casc antic, dels carrers estrets, la possibilitat de ravalejar com fem a Barcelona. Hi sobra un sentit de l'humor que no entenc, una bandera immensa que no comprenc, l'orgull i la supèrbia amb que et miren aquells amb qui et creues pel carrer.

Sigui com sigui, és una ciutat agradable, bonica, fins i tot comfortable i atractiva.

Durant tot el viatge ha sonat la música de Manel, que no em podia treure del cap, he vist tot el que és possible veure a la ciutat en només tres dies i he fet unes 800 fotos, de les quals en poden quedar unes 100 com a recopilatori. El resultat: tinc cruiximents ("agujetas") al braç amb el qual aguanto la càmera i constantment tinc la sensació que faig enquadraments mentals i allargo el zoom per aproximar la realitat que m'envolta. No deu ser bo fer tantes fotos en tant poc temps, però això és una addicció de la qual no sé si em podré curar.

PD: Ja veureu més fotos amb aquest nou gadget que m'he instal·lat a la dreta!

Madrit

2009-09-14T23:13:00.003+02:00

El meu 11 de setembre
Madrid m'ha sorprès agradablement, una ciutat molt neta, ampla, bonica, agradable per passejar-hi (malgrat els semàfors que no duren ni un minut en verd), ben comunicada i molt viva. No m'importaria tornar-hi ^^

PD: Foto feta l'11 mentre feiem un volt per les rodalies de la Plaza de Colón, on es troba l'immensa bandera espanyola tan coneguda per tots...

Feliç Diada

2009-09-09T21:22:00.002+02:00

Sí, ho dic avui perquè l'11 no estaré per aquí i no podré actualitzar el blog.
Vaig a Madrid i se'm farà molt estrany no comptar les senyeres penjades als balcons del barri del costat -al meu no cal comptar-les perquè no n'hi ha mai cap-, trobaré a faltar veure els castellers a La Plana de Badalona, sentir les gralles i viure un dia que per a mi té quelcom d'especial.
L'11 de setembre sempre jugo a imaginar-me que som un país normal, però aquest cop no ho podré fer perquè tot el que m'envolti em recordarà que sóc a la capital del Estado i lluny del que jo considero que és el meu país. Serà una altra forma de mirar les coses, veure-les de lluny, sense castellers, sense els Segadors, sense senyeres i potser fins i tot sintonitzant Telemadrid per tenir una mirada encara més surrealista.
Marxo amb ganes d'estar uns quants dies lluny de tot, malgrat saber que dilluns torno a la rutina de la Facultat de Filosofia i a la vida d'estudiant. Sigui com sigui, aquest estiu estrany ha decidit acabar amb un viatge inesperat que marcarà alhora el principi d'un nou curs ple d'esperances i de pors.
Me'n vaig esperant tornar més valenta i deixant tots els fantasmes a "las calles más oscuras y gastadas de Madrid" (Mikel Erentxun. Mañana)

Llença't

2009-09-08T23:01:00.003+02:00

caus a terra, molt avall, creus que no te'n sortiràs, però amb els mesos te n'adones que tornes a començar. I a força de molt de caure i de tornar-te a aixecar veus que les coses no canvien, però ja no ets qui eres abans. No vull pensar en el que arribarà demà ^^

Kundera. La insostenible lleugeresa del ser

2009-09-03T22:20:00.004+02:00

"Només la casualitat pot ser interpretada com un missatge. Allò que s'esdevé necessàriament, allò que és esperat i es repeteix quotidianament, és mut. Només la casualitat ens parla."

"Perquè les qüestions veritablement serioses són només aquelles que fins i tot un nen pot plantejar. Tan sols les qüestions més ingènues són realment importants. Són preguntes sense resposta. Una pregunta sense resposta és una barrera impossible de travessar. Dit en altres paraules: precisament les preguntes que no tenen resposta són les que delimiten les possibilitats de l'ésser humà, són les que tracen les fronteres de la nostra existència."

"Ja he dit que les metàfores són perilloses. L'amor comença per una metàfora. Dit d'una altra manera: l'amor comença en el moment en que una dosa s¡inscriu amb una de les seves paraules en la nostra memòria poètica"

"Pot ser que totes aquestes qüestions que interroguen l'amor, que el mesuren, l'analitzen, l'examinen, l'interroguen, també el destrueixen abans no pugui germinar. Pot ser que no siguem capaços d'estimar precisament perquè desitgem ser estimats, perquè volem alguna cosa de l'altre (l'amor), en comptes d'acostar-nos-hi sense exigències i no voler res més que la seva simple presència."

"El temps humà no gira en cercle, sinó que avança en línia recta. Aquest és el motiu pel qual l'home no pot ser feliç, perquè la felicitat és el desig de repetir."

"Ara experimentava la mateixa mena de felicitat i la mateixa mena de tristesa que aleshores. La tristesa significava: hem arribat a la última parada. La felicitat significava: estem junts. La tristesa era la forma i la felicitat el contingut. La felicitat omplia l'espai de la tristesa."

KUNDERA, Milan. La insostenible lleugeresa del ser.
Molt recomanable, un dels millors llibres que he llegit -encara no l'he acabat.

Desenfocat

2009-08-31T22:28:00.002+02:00

Malalta com feia molt de temps que no ho estava, veig el món desenfocat, remiro el passat, el present i rebusco en el futur immersa en una mena de somni que es transforma en deliri.
Où et quand tornem a començar?

Jo i només jo

2009-08-27T21:35:00.004+02:00

Alguns hem nascut per a adoptar posicions impossibles, per a passar l'estiu assaguts al terra, per a revolcar-nos en la misèria, per a ser feliços sense saber ben bé perquè, per a enamorar-nos del desconegut, per a viure entre mil interrogants i sense trobar el perquè de tot això.
Hi ha dies que els meus peus s'enlairen fins a tocar el cel i altres que s'enfonsen fins a portar-me al més fons de tots els fons.

La foto: a Ocata - El Masnou

Rilke

2009-08-22T13:30:00.000+02:00

Lösch mir die Augen aus: ich kann dich sehn,
wirf mir die Ohren zu: ich kann dich hören,
und ohne Füße kann ich zu dir gehn,
und ohne Mund noch kann ich dich beschwören.
Brich mir die Arme ab, ich fasse dich
mit meinem Herzen wie mit einer Hand,
halt mir das Herz zu, und mein Hirn wird schlagen,
und wirfst du in mein Hirn den Brand,
so werd ich dich auf meinem Blute tragen.

Apágame los ojos: puedo verte;
ciérrame los oídos: puedo oírte;
y aun sin pies puedo andar en busca tuya,
sin boca, puedo conjurarte.
Ampútame los brazos, y te agarro,
como con una mano, con el corazón mío;
detén mi corazón, y latirá el cerebro;
y si arrojas el fuego en mi cerebro,
te llevaré sobre mi sangre.

Rainer María Rilke

Una altra cosa més

Casualitats

2009-08-12T21:30:00.005+02:00

"La gente no perdía el tiempo, se aferraba a unas pocas casualidades y fundaba sobre ellas su existencia". Giordano, P. La soledad de los números primos

A vegades la vida sembla un teixit de casualitats, acostumem a trobar allò que crèiem que no cercàvem i ens sentim sorpresos per una situació inesperada. La casualitat apareix, de sobte, per configurar un món que, en totes les seves petiteses, supera amb escreix la ment humana, i també el cor.
Però quan la casualitat no apareix ens quedem esperant, amb la boca entreoberta, descoberts en el més profund del nostre desig, pensant que la vida és massa enrevessada com per a poder forçar-la només amb les nostres mans. I ens preguntem: i ara què?

PD: Us recomano el llibre, tot i que segur que algú ja ho ha fet abans.

Amélie

2009-08-07T18:41:00.003+02:00

Colors impossibles, una noia que somia i viu alhora, espantada de la realitat, amb por de fer aquell pas on tot pot començar a fer mal. Crear, mig de debò, mig jugant, un món nou, fet com un núvol de pols, com si en qualsevol moment se'l pogués endur un cop de vent, però ferm com la més gran de les esperances.
Amélie no és la nena que tots portem a dins, no és la somiadora que tots hem jugat a ser, és la més real de les nostres pors i la més vana de les nostres esperances, el feixuc pes de la quotidianitat esdevingut espera del moment indicat, el desig de l'endemà. I ella intenta arribar a la felicitat dels altres, gaudir-ne, però només per por d'assolir la seva pròpia. No involucrar-se és també una forma de viure, potser covarda, però tan real com qualsevol altra.
Al final sempre acabem donant l'últim pas, correm cap a la porta esperant que ell segueixi allà, tal com imaginem en el més profund de la nostra ment. I a vegades potser seguim immersos en els somnis, no sé si per por a la realitat o per un desig de fugir i trobar-nos allà on ningú no ens pot fer mal.
Llàstima que els somnis no siguin reals, malgrat que puguin esdevenir-ho. Llàstima que la vida no tingui el color que té Amélie i el seu fabulós destí, que no tinguem cap sac de gra on ficar la mà i aconseguir el nostre petit plaer del dia. Però sempre ens queden altres coses, l'esperança, l'endemà, buscar fotos fetes bocins de desconeguts i reconstruir-les per descobrir misteris inexistents, però nostres.
Crec que, per molts cops que la vegi, no me'n cansaré mai.

Espai Temps

2009-08-02T22:32:00.002+02:00

Nou blog: ESPAI TEMPS

només hi penjaré fotos, ja estava cansada de la mala qualitat de blogger i d'haver de veure les imatges en petit. L'esperança de la utopia seguirà viu, o això espero, si més no. De totes maneres, us agraïria que féssiu una ullada al nou!

Tiempo (Unamuno)

2009-08-01T23:50:00.002+02:00

"El misterio del amor, que lo es del dolor, tiene una forma misteriosa, que es el tiempo. Atamos el ayer al mañana con eslabones de ansia, y no es el ahora, en rigor, otra cosa que el esfuerzo del antes por hacerse después; no es el presente, sino el empeño del pasado por hacerse porvenir. El ahora, es un punto que no bien pronunciado se disipa, y, sin embargo, en ese punto está la eternidad toda, sustancia del tiempo."
Unamuno. Del sentimiento trágico de la vida

Miau

2009-07-30T21:49:00.000+02:00

desordre

2009-07-27T21:53:00.002+02:00

Dins la ciència també s'hi amaga cert desordre, ja ens ho fa pensar el segon principi de la termodinàmica, tot tendeix a l'entropia, la matèria es mou i per això canvia d'estructura, i aquesta estructura és cada cop més desordenada (o desendreçada). No sé gaire de física, el meu nivell científic és bastant baix, però hi ha alguna cosa en aquesta teoria que m'atreu, que em fa pensar i interessar-me per coses que, de lluny, hauria pensat que eren ben avorrides.
I potser és perquè és molt humana, per les contradiccions que tots som, per la tendència que tenim a moure'ns, a canviar, a no mantenir res com era abans. La matèria tampoc és perfecta, tampoc és estable, potser és humana, massa humana. O potser els límits de la nostra ment són els que ens ho fan concebre així. De fet, són coses que encara no he pogut comprendre, tinc 20 dies per fer-ho, espero poder donar-vos les raons aviat.

amic

2009-07-26T23:46:00.002+02:00

"Saps que tens un amic quan el silenci no pesa"
Mazoni. Tres moments