L'esperança de la utopia

Nietzsche

2008-06-30T20:37:00.002+02:00

"Nosotros, los que conocemos, nos desconocemos a nosotros mismos: y por buenas razones. Nunca nos hemos buscado; ¿cómo podría suceder que un día nos encontrásemos? Con razón se ha dicho: "donde está vuestro tesoro, allí estará también vuestro corazón"; nuestro tesoro está donde están las colmenas de nuestro conocimiento. Siempre estamos en camino hacia ellas, como insectos voladores natos y recolectores de miel del espíritu; preocupándonos tan sólo de una cosa: "de traer algo a casa"."
Friedrich Nietzsche. La genealogía de la moral. Prólogo

Quan et manqui la llum, busca a Nietzsche, ell et mostrarà quina és la teva foscor real.

Benvinguda

2008-06-29T23:27:00.002+02:00

Tenim un nou membre a la família, és una gateta de 6 anys que pertanyia a un familiar, ara ens la quedem nosaltres perquè ell marxa a viure a una altra ciutat i no la pot portar allà. Esperem que estigui contenta de viure amb nosaltres ^^

Maquiavel

2008-06-20T21:45:00.003+02:00

«Porque de los hombres se puede decir en general lo siguiente: que son desagradecidos, volubles, simuladores y disimuladores, fugitivos de los peligros, ávidos de ganancias, y mientras les haces el bien, son todo tuyo, te ofrecen la sangre, sus propiedades, su vida, sus hijos, como más arriba dije, cuando la necesidad es lejana; pero cuando la necesidad se acerca te abandonan», El Príncipe, capítulo XVIL

L'antropologia de Maquiavel es basa en la concepció de l'home com un ésser que ha de guiar-se per la virtut, però aquesta no l'hem d'entendre des de la concepció cristiana, sinó des de la romana; la virtut és, docns, la força, el poder de ser capaç d'arribar als fins desitjats. Els homes són malèvols, per això no importa mentir o imposar-se per la força de la violència; l'ésser humà és avar i ambiciós, vol aconseguir riquesa i poder, per això el Príncep ha d'imposar-se utilitzant qualsevol de les seves armes per tal de mantenir el seu mandat. La millor arma no és únicament la força, sinó que també és important l'astúcia; Maquiavel mostra això dient-nos que el Príncep ha de ser com un lleó i una guineu, ha de tenir astúcia i també força, no ha dubtar en el moment d'utilitzar-les, ja que les necessita per tal d'aconseguir els fins que s'ha proposat, encara que la fortuna li sigui adversa. L'home és un ésser lligat a les seves passions, no pot desfer-se d'elles, per això repetirà els mateixos errors cíclicament, de manera que no té una gran llibertat i tendeix a la maldat, per això Maquiavel tolera que el Príncep utilitzi l'engany i les males arts per tal de conservar el seu poder.
Per entendre la imatge del Príncep i la visió política que Maquiavel dóna al llibre amb aquest nom, cal primer veure quina és la seva visió de l'home. La frase que ha fet conegut a Maquiavel ha estat aquella de "els fins justifiquen els mitjans", tot i que en cap moment es troba en la seva obra. Tot i això, cal reconèixer que aquesta és la idea que ell defensa, però molts cops s'ha malinterpretat perquè no es coneix tot el transfons que té aquest autor: la virtut, la fortuna, el moviment, l'ambició... totes aquestes idees justifiquen el pensament de l'italià, ja que mostra una circularitat que dóna sentit complet a la seva filosofia. Ell no es planteja en cap moment la bondat o la maldat de l'home, des d'un bon principi el caracteritza com un ésser ambiciós, avar, desagraït, de manera que l'únic que es pot jutjar és si el resultat de les seves accions s'avé amb allò que s'havia proposat abans de realitzar-les. El vertader valor de l'home es troba doncs en la seva força, en la capacitat que ha de tenir per aconseguir allò que és el seu fi, encara que la fortuna no l'acompanyi. És en aquest sentit que l'important és aconseguir el fi, no els mitjans utilitzats.

Disculpes i parte

2008-06-17T22:50:00.003+02:00

Certament tinc això molt abandonat, però la feina i la uni, sobretot, no em permeten fer molta cosa més per aquí. Ara només em queda Heidegger, el gran monstre de la filosofia, i haver d'estudiar-lo en dos dies no és un consol gaire gran. Ara bé, aquest curs he demostrat que tinc un major nombre de miracles a l'any que la verge de Fàtima jaja i que res és impossible a aquesta carrera boja per no arribar l'última a totes les entregues de treballs.
A destacar aquest any: les Històries de la Filosofia del Renaixement, l'Antropologia i la Filosofia de la Cultura
- Treball de Maquiavel
- Exàmens del Granada
- Classes Morey
- Treball sobre Benjamin i el concepte d'aura a la fotografia
- Preparació examen Feuerbach
- Primera trobada amb Heidegger, encara que sigui mig a les fosques

Balanç del primer any de carrera: positiu, però esperem que la cosa millori en exigència i temps de dedicació. Desitjant arribar a Filo de la Història Moderna.

Atget: pintura i fotografia

2008-06-06T22:31:00.003+02:00

Atget era un fotògraf francès que va viure a cavall dels segles XVIII i XIX, la seva fotografia destaca per ser una descripció dels carrers de la ciutat de París buida, sense que cap persona aparegui a les imatges. Cal analitzar aquest fet: Atget volia ser pintor, però no va tenir sort per aconseguir-ho, per això va decidir dedicar-se a fer encàrrecs als pintors, que desitjaven poder tenir les imatges fidels de monuments, carrers i estàtues de la ciutat per a poder incorporar-los a les seves obres. Així doncs, amb Atget la fotografia va ser utilitzada com a complement de la pintura, era aquell accesori que feia més senzilla la feina de l'artista. Cal preguntar-se si en aquest cas la fotografia era art o només un document amb una certa utilitat, ell no és considerava un artista, sinó que creia que només reflectia l'existència d'un París canviant, retratat per una càmera fotogràfica que no afegia ni treia res, només plasmava talment la realitat. Tot i aquesta visió del protagonista, ara es defensa que Atget va ser l'inventor de la fotografia tal com la coneixem avui, la fotografia de l'instant, del retrat de la realitat, que no substitueix la pintura sinó que crea una nova vessant artística que encara ha de ser desenvolupada. Sigui com sigui, la seva obra ens mostra un París que ja no podem retrobar, va copsar en el seu moment l'instant del canvi de la ciutat, que mai tornarà a trobar-se amb aquesta buidor.
Us deixo amb algunes de les seves fotografies:

Aforismes

2008-05-29T22:36:00.003+02:00

Se puede tener; en lo más profundo del alma,
un corazón cálido, y, sin embargo,
puede que nadie acuda jamás a acogerse a él.

Vincent Van Gogh.
(1853-1890)

Bany de roses

2008-05-26T23:25:00.002+02:00

Banyem-nos, tant és si ens fiquem a una banyera ben blanca plena de roses vermelles o si desitgem capbussar-nos al mar blau i infinit. Perdem de vista, per un moment, l'horitzó, sense albirar l'eternitat, ni tan sols esperant sentir aquell alè de vida que tan sovint omple els nostres cossos.
Deixem enrere un món feixuc, on les idees han perdut la seva brillantor, on el temps corre a contra cor, a contratemps, on hi ha moments en què sembla que el camí es fa més estret i cal esmunyir-se entre unes parets massa altes com per poder mirar més enllà dels seus murs.

Escapem de la realitat.

Girona

2008-05-13T22:51:00.000+02:00

I a Girona plovien flors...

Estrés

2008-05-11T23:44:00.002+02:00

S'ajorna el dimoni per demà a les 20:00 a causa de la pluja d'aquests dies.
Jo demà marxo a Girona a primera hora perquè és Temps de Flors!
Lamento tenir això tan abandonat, però és difícil combinar la Universitat, donar classes de repàs a les tardes, estudiar alemany i treballar. No dono per més!

Dimoni 2008

2008-05-04T23:30:00.003+02:00

El dimoni d'aquest any. Ja són aquí les Festes de Maig de Badalona. Dissabte 10 a les 21:00 cremem el dimoni, esteu tots convidats! I després, concert de Jarabe de Palo a la Plaça del Centenari.

PD: Prometo més fotos

Manipular

2008-04-24T22:36:00.003+02:00

Per mobilitzar la massa no serveixen discursos farcits de bones intencions, ni tan sols aquells missatges positius i plens de promeses als quals tan acostumats ens tenen els polítics. Per convéncer, per manipular una gran quantitat de gent, sempre cal un missatge negatiu.. La por, l'odi, la venjança, són sentiments que ens empenyen, que es col·lectivitzen fàcilment i que ens porten a cercar un líder que condueixi un sentiment massificat.
D'aquí van sortir els feixismes.
Però deixem que segueixin jugant amb les nostres pors:
Si tú no vas, ellos vuelven.
No tendrás una casa en tu puta vida
Puja l'Euribur, crisi immobiliària.

I ens quedem tan tranquils.

Catosfera

2008-04-21T21:21:00.003+02:00

I ara resulta que un text meu sortirà al llibre de la Catosfera. Espero que sigui un èxit, per l'esforç de tota la gent que hi participa, i perquè ningú hi guanya res més que l'orgull de tenir un petit escrit seu entre aquelles pàgines.
No puc posar cap imatge perquè no es pugen, així que si voleu saber, aquí teniu l'enllaç.

L'ésser i el temps?

2008-04-14T20:24:00.003+02:00

Potser avui no és el millor dia per tornar, però les paraules ja fa massa temps que han quedat guardades als calaixos, és hora de deixar-se anar i tornar a un temps que es va quedar aturat. L'ésser és devenir, som i serem tot allò que siguem en un futur, l'home està lligat al temps inexhorablement i és precisament aquesta unió el que més ens diferència dels animals. Som capaços d'anar més enllà del present, som els únics animals que realiten projectes, que planejen i somien, intentant esdevenir allò que un dia van projectar a la seva ment.
El temps passa i no s'atura, i sabem que tots ens encaminem cap a una mort que ens espera a qualsevol racó, però intentem tancar els ulls i somiar amb un present continu que vagi més enllà de la il·lusió del demà i l'enyorançà de l'ahir. Viure és l'únic que ens resta, però caminem sense ser del tot conscients del que cada pas implica, parlem sense mesurar unes paraules que van més enllà del seu propi so i que mai són transportades pel vent ni esborrades pel temps. Cada segon ens marca, vivim atrafegats intentant descobrir-nos, i no semblem adonar-nos que a cada moment existeix un jo diferent que canvia, la metamorfosi és constant i és precisament aquest devenir el que ens fa ésser el que som.

Escriure

2008-04-02T23:02:00.003+02:00

Curiós. A vegades quan sents que tens més coses a dir és quan més et costa escriure-les. últimament això em passa molt, aquest blog pateix una aturada que no sé fins quan durarà, fins i tot m'he plantejat tancar-lo, però no ho vull fer. Espero que això no duri molt, però potser durant uns dies no aparec gaire per aquí, em sap greu...

Sobre l'utilitarisme

2008-03-26T22:19:00.002+01:00

El màxim exponent de l'utilitarisme des del plànol filosòfic és John Stuart Mill, parteix d'algunes teories hedonistes com podria ser la d'Epicur per proposar la recerca del plaer i la fugida del dolor. Mill proposa una ètica basada en la finalitat d'aconseguir "la major felicitat per al major nombre de persones", ja que enten que la felicitat és el fi últim dels homes i és un bé per si mateixa.
L'aspecte que avui m'agradaria comentar de Mill és si és possible fonamentar una moral en aquest propòsit, cal tenir en compte que ell critica en tot moment l'imperatiu kantià perquè considera que aquest fomenta una moral buida, que no diu res; ara veurem si la seva filosofia pot ser una solució al problema de l'ètica.
Segons Mill, existeixen plaers superiors i plaers inferiors, a més a més, cada home pot cercar la felicitat en coses diferents, ja que el que em fa feliç a mi no ha de fer feliços a tots els altres éssers humans. Aquesta idea ens porta a una relativització de la felicitat, no en el seu valor com a fi (que es indubtable), sinó en les seves possibles aparicions davant de cada ésser: si per cadascú és una cosa diferent vol dir que serà més difícil aconseguir una felicitat per al major nombre. A més, si coses contràries en porten a la felicitat a dues persones diferents, quina serà la correcta? quina aportarà major felicitat al major nombre? Segons aquesta proposició també podríem acusar a Mill de crear una ètica buida de contingut, ja que accepta una relativització d'allò que és bo (que ens fa feliços) depenent de qui sigui el subjecte que tria.
Per contradir aquesta idea es podria aprofitar la distinció entre plaers inferiors i plaers superiors, proposant que la felicitat més vàlida és aquella que consta de plaers superiors. Però si fos així, Mill cauria en el reduccionisme, en la imposició d'una felicitat per a tothom que ens podria portar perfectament a una consideració del que és bo com allò que és preferit per mi perquè ho considero un plaer superior. Així, podria caure en un parany que ell mateix va ser el primer en identificar: la tirania de la majora, el moment en el qual la massa decideix per majoria i la minoria és marginada a causa, precisament, del seu menor nombre de components.
Podem veure, doncs, com l'ètica de Mill pot patir les mateixes acusacions que ell mateix va fer a Kant i que, per alliberar-se'n hauria de caure en una imposició d'allò que és bo, quelcom molt allunyat dels seus ideals liberals.

Juno

2008-03-25T22:52:00.002+01:00

Us recomano la banda sonora de Juno, és el millor de la pel·lícula. És dolça, divertida i té trossos de lletra molt macos ^^
PD: Prometo un post sobre l'utilitarisme aviat!

19

2008-03-22T12:58:00.003+01:00

Avui per mi ^^ Em faig gran

Sorra

2008-03-19T21:02:00.007+01:00

Sentir que formes part d'aquell indret que tant estimes, omplir-te les mans de sorra i deixar-la escapar com si fos temps indòmit.
M'agradaria esdevenir un d'aquests grans de sorra i deixar-me endur per l'aigua fins arribar a un lloc nou i desconegut.

Res

2008-03-15T22:46:00.006+01:00

A vegades és millor callar i no dir res. No crec que sigui cert allò que una imatge digui més que mil paraules, per això, per no dir res, només us deixo aquestes dues fotografies meves.

El llibertí

2008-03-13T22:24:00.003+01:00

"Jo vag voler ser filòsof per poder fer-me preguntes, però ara els altres em demanen respostes" És una de els frases de Diderot a l'obra (no crec que sigui una cita literal, no tinc tan bona memòria).
Diderot ens planteja els grans dubtes de la filosofia: llibertat o determinisme, l'home com a ésser natural o social, individu o societat, raó o passió... Si voleu passar una bona estona, riure i que us facin pensar una micona, us la recomano.

Temps

2008-03-11T22:38:00.004+01:00

No hi ha res que esdevingui impertorbable davant el pas del temps. Algunes coses, a mesura que passen els anys, s'enforteixen, es renoven i segueixen vives. Altres, però, es deixen erosionar pels dies que passen feixucs i queden oblidades a algun racó fosc de l'ànima.
El més difícil és, doncs, ressistir el rellotge que mai s'atura, les busques que segueixen marcant cada segon, anar més enllà de tot això i seguir somrient com el primer dia.
Gràcies.
(La fotografia és de tanca de la via del tren de Badalona)

Benjamin i la democràcia

2008-03-07T22:21:00.003+01:00

Aquest post intentarà ser el més fidel possible a la classe de filosofia de la cultura d'avui:
" Benjamin fa que aprenguem a veure amb una altra mirada, i al pròleg d'aquest text ens ho mostra amb la idea de feixisme. Per a tots, el feixisme és aquell sistema en el qual hi ha un dictador que té un gran carisma i fa grans discursos, on només hi ha un partit i no hi ha llibertat d'opinió. Si apliquem aquesta idea a les democràcies d'avui en dia, sabem que som lluny d'aquest sistema: no hi ha dictadors, podem afirmar que Bush o Zapatero no són gaire carismàtics, hi ha bastants partits i tenim llibertat per expressar la nostra opinió. Però Benjamin ho veu d'una altra manera, creu que el feixisme és una aplicació de l'estètica a la política, es creen uns models estètics a seguir que formen una nova manera de fer política, ja que aquesta passa a ser un espectacle: hi ha grans discursos o debats, una massa que segueix a un líder o a un altre, una manera de fer política concreta. I ara pensem en la nostra democràcia: seguim tenint aquesta estètica? seguim tenint grans discursos on una massa segueix al lider enarbolant una mateixa bandera? Em sembla que tot això, si més no, ha de fer que pensem ara que tenim tan a prop unes eleccions "
El text es de Benjamin i el seu títol és L'obra d'art a l'època de la seva reproductivitat tècnica.

Facultat

2008-03-04T20:40:00.002+01:00

Fa dos dies que no ens hi deixen entrar, diuen que hi ha vaga, vaga i xerrades sobre Bolonya, com si no en tinguéssim prou ja, que ens la trobem fins i tot a la sopa. Entenc que els estudiants tenim dret a fer vaga, però crec que si es fa no només ha de ser per un bon motiu, sinó que també ha de tenir una finalitat. Quina finalitat té aquesta vaga? Diuen que fer pressió, però la única pressió la rebem nosaltres, els estudiants que no podem anar a les classes, que rebem crits d'"esquirol" simplement perquè no entenem cap a on ens porta tot això. De què serveix una vaga quan els únics que sabem que existeix són els qui la fem? Perquè no s'ha vist la notícia a la televisió, ni al diari, ni s'ha fet un comunicat? Misteri.
Entenc que som els únics que podem lluitar contra Bolonya, però d'aquesta manera estem lluitant o estem convertint-ho en una festa? Jo començo a dubtar-ho. Si hi ha una manifestació dijous ja ens podrem expressar allà, allò sí que pot tenir ressò, però el que fem a la Facultat de Filosofia i a la de Geografia i Història què és?

Aforisme

2008-02-27T21:58:00.002+01:00

L'home és l'ésser atrapat en el temps: en el record d'un passat, en la recerca del futur. I sempre oblida el valuós present.
Per això hem de tornar a ser nens, perquè en la infantesa tot és pur acte.

Fotografia i responsabiltiat

2008-02-23T22:23:00.003+01:00

La relació entre el fotògraf i la imatge és molt estreta, es mou dins un lligam que ha de ser profund però alhora fidel a una realitat, a una imatge que forma part del món. És per això que cal preguntar-se fins a quin punt un fotògraf pren part en la imatge, fins on és responsable d'allò que hi apareix. Els fotògrafs de guerra han de sentir-se culpables per fotografiar imatges que potser acaben creant més violència? Quina és la responsabilitat de l'artista davant la seva obra? I si la seva obra pertany a allò que anomenem realitat?
El fotògraf no crea del no res, sinó que és un intèrpret del món, escull quins són els objectes que sortiran a la imatge i quins quedaran fora de l'enquadrament. Té una llibertat de l'elecció, la responsabilitat d'escollir la fotografia correcta, la més artística, la que més sentiments fa florir. Però no es capaç de mesurar les conseqüències que pot tenir el fet d'apretar el botó en un moment precís o un altre, no sap fins a quin indret podrà arribar aquella imatge. Tot i això, porta a terme una tria, potser massa important com per haver-la de decidir en uns pocs segons, l'elecció de la velocitat, la importància de la llum... tot ha d'estar mecanitzat de tal manera que la realitat crua i dura no arribi a fer impossible aquest procés. És per això que, tot i sentir-se responsable d'allò que ha fotografiat, sap que l'art ha d'arribar al seu públic i que tot allò que ell fa forma part del seu treball, per molt que per realitzar-lo hagi d'allunyar-se d'uns personatges que són molt més reals del que semblen a les seves fotografies.
Inspirat en: El pintor de batallas