11

M'agrada l'11 de setembre, ja sé que cal recordar una derrota, ja sé que cal exigir moltes coses que ningú no ens vol donar. Però a mi m'agrada sortir al carrer, veure un munt de rams i flors davant el monument de la Plana, gaudir dels castellers i del so de les gralles. I m'agradaria que això fos normal, que això fos la nostra Diada, que no fos necessari pensar en els problemes del finançament, de la llibertat d'un poble, de la possibilitat de fer un referèndum. Creure per un dia que som un país normal, amb gent que gaudeix al carrer i creu en un Estat, un Estat que potser no ens queda tan lluny com creiem. O potser sí, però jo seguiré creient que és possible mentre em trobi la Plana plena de gent, veient amb il·lusió com s'enlairen els castells, parlant en català, sentint que allò és el normal.

11 de setembre

Un any més arriba l'11 de setembre, un any més veuré senyeres i estelades a les finestres i als balcons, anirem a la Plana a veure els castellers i fins i tot potser visito algun acte institucional.
Un any més seguim sense ser allò que desitjem esdevenir, seguim sense tenir allò que ens agradaria posseïr. I el pitjor, encara hi ha gent que es pregunta el perquè de la Diada, hi ha persones que encara ens miren d'una manera estranya quan parlem el català, encara hi ha energúmens que creuen tenir la veritat del seu costat i segueixen defensant la unitat d'Espanya.
L'11 de setembre ens toca demanar la nostra llibertat per decidir, per ser qui desitjem ser.
Haurem de reflexionar, un cop més, sobre aquest país que tant ens costa de tirar endavant.