
Aquest any, un dimoni inspirat en el canvi climàtic. Crema, crema com cada any i emporta't tot allò que volem fer desaparèixer.

Esclat de colors sobre un cel ben fosc. Espectacle de llum i so, centenars de cors encesos mirant un foc que crema, ulls amb espurnes brillants que reflexen l'espectacle del cel. Blau, verd, groc, cascades il·luminades que omplen el buit celestial, ritmes desconeguts omplint el silenci d'una nit màgica. Cors que bateguen al mateix ritme, mans que es troben sense adonar-se, mirades còmplices sota un cel estrellat.
Una flama que crema ben viva, el seu caliu ens bressola, el seu foc està també als ulls de tots els badalonins que des de la Rambla esperen la caiguda de l'estructura per donar inici a una nit plena de promeses i somnis.
El millor és obrir els ulls a la vida i veure que estàs envoltat de gent que estimes, compartir amb ells una vetllada màgica, veure els seus ulls brillar i saber que la felicitat és tan a prop que gairebé la pots tocar amb el tou dels dits...
Estic d'exàmens, a les 12 tocades haig de marxar a casa, toca estudiar història i queden moltes nits d'estiu per gaudir. Uny any més, un dimoni menys, un any més ens tornem a trobar sota la llum dels focs d'artifici.
