Aforismes

Se puede tener; en lo más profundo del alma,
un corazón cálido, y, sin embargo,
puede que nadie acuda jamás a acogerse a él.

Vincent Van Gogh.
(1853-1890)

La festa de la mort

Avui us presento un post inspirat en un quadre que ha fet ella. El primer cop que el vaig veure em va fer posar els pèls de punta i com que sóc d'aquelles persones que pensen que l'art és la capacitat de fer sentir als altres, doncs des d'aquell dia ella és una artista. Espero que us agradi ^^

La sang cau, la mort esdevé el vel que cobreix la vida d'aquell indret; l'odi, el rencor, s'han apoderat lentament dels seus cors, ara immersos en la soledat més absoluta. El poder de llevar la vida, la força dels seus braços prenent un cop més les armes, figures ondulants en una nit fosca. Un únic punt de claror il·lumina l'escena, els seus cossos és mouen frenèticament al voltant de la víctima, és la seva festa, la festa de la mort.
Les ferides sagnen, les forces minven però la violència no troba aturador. Estan cegats pel dolor, deixen anar tots els seus sentiments sobre aquell cos que jau gairebé innert sobre el sòl. Les seves mans no s'aturen, continuen el seu ball fantasmagòric i donen forma als seus pitjors pensaments. Només volen oblidar, per uns instants, la seva impotència; el buit que els envolta i la manca de sentit de les seves vides que semblen allargar-se com un malson sense fi.
El xacal intenta fugir d'aquella visió horrible, vol arribar al blau pur de les muntanyes, però ell també queda pres per l'encanteri, milers de fletxes atravessen el seu cos abans que pugui ni tan sols sentir l'esperança de l'alliberament, de la felicitat. Les creus s'alçaven en la llunyania, símbols de càstig i deshonor, eren un simple record del dolor que havien inflingit a altres que ja havien mort. Un cop més, el dia acabava banyat en sang, un cop més a l'endemà es repetiria aquella escena que es succeiria fins a l'eternitat.

Selectivitat IV i últim

Avui hem acabat amb Geografia i Història de l'art:
A Geografia opció A: un text que parlava de la desforestació i la pèrdua de la biodiversitat i una piràmide de Catalunya en l'actualitat. La primera pregunta extreta totalment dels meus coneixements propis (com diem nosaltres: m'ho he tret de la màniga, vaja) sense dir res del llibre bàsicament perquè el poc que deia el llibre ja ho sabia i no perquè sigui gaire llesta sinò perquè eren coses òbvies. L'altra pregunta la podria haver fet molt millor però m'ha descolocat que no estiguéssin escrits els anys als quals pertocava cada franja d'edat de manera que no se què he fet realment.
A Història opció A: Palau de la Música i Discòbol de Miró. Genial, sóc un crack perquè havia encertat les obres, sabia que sortiria el palau i que possiblement sortiria també escultura grega. Només ens havíem estudiat Grècia, Roma, s. XIX i s.XX i això ens ha servit per treure (crec) bona nota quasi tots els que hem escollit art. Genial, un dels exàmens que millor m'ha anat juntament amb Filosofia, que sinò em sortia bé era imperdonable.
S'ha acabat, ja no hi ha més oportunitats, com diuen en llatí: Alea acta iest.
PD: Ahir vaig sortir a la ràdio amb en Carlos jaja si algú va sentir Com Ràdio a la tarda-nit jo sortia per allà comentant l'examen de filosofia amb el meu company i bon amic. Els del Punt també em van fer un parell de preguntes el primer dia però no sé si ha sortit al diari perquè ningú no me n'ha dit res (a la ràdio em va sentir la mare d'una companya).

Apol·lo i Dafne

Aquesta escultura pertany al Barroc italià, és una de les obresque més m'agrada de totes les que he estudiat aquest any. No sé com s'ho va fer Bernini per copsar tot el moviment de les figures en una escultura de marbre, és sorprenent el que alguns poden arribar a fer amb un tros de marbre. Bé, us deixo una mica dels apunts d'hª de l'art perquè els gaudiu ^^
A aquesta obra escultòrica Bernini capta l'instant en què Dafne es transforma: a la base comença la metamorfosi de la nimfa en arbre, les seves cames comencen a convertir-se en arrels i s'accentua la sensació d'arqueig del seu cos per la immobilització provocada per la transformació en arbre. Apol·lo li agafa una mà, té una cama alçada i està a punt d'envoltar la seva estimada amb el braç, així Bernini ens mostra l'instant fugisser de l'acció, captant tota la tensió del moment.
L'escultura s'expandeix en tres dimensions de l'espai, el moviment és ascendent, es projecta a un espai infinit i es crea d'una manera il·lusòria el moviment real.
Es basa en un episodi de Les Metamorfosis d'Ofidi:
El rei Apol·lo va burlar-se de Cupido i ell, com a venjança, va decidir enviar-li una de les seves fletxes perquè s'enamorés de la primera persona que veiés, que va ser Dafne, filla de Peneu. Eros va tirar a Dafne una fletxa de plom que feia avorrir la primera persona vista, així, ella no desitjava a Apol·lo i en fugia, demanant al seu pare que la salvés. Peneu va decidir transformar la seva bonica filla en llorer i Apol·lo va restar abraçat a l'arbre per després fer-se una corona amb les seves fulles.
Per cert, Daphne, en grec, vol dir llorer ^^

Descansar

Després d'una setmana d'exàmens començo a tenir tems lliure, temps per a mi. A més, des de dilluns porto a sobre un gran contipat que m'ha fet anar amb febre a alguns exàmens, amb un mal de cap insuportable, pensant que tot aniria força malament. No se perquè, de moment sembla que les coses han anat millor del que esperava, així que no em puc pas queixar.
Avui, tres hores per recórrer tot el MNAC, no ens hem deixat pas res! Tenia unes ganes immenses de veure el Pantocrator, des de sempre m'he amirat per la força de la mirada del Crist representat, amant de l'Edat Mitjana com sempre he estat, he gaudit al passejar entre els àbsis de tantes i tantes esglésies romàniques i els retaules i frontals que les decoraven.
A part d'això em quedo amb l'exposició temporal, amb quadres de Monet, Goya, el Greco i el meu admirat Van Gogh, no té pèrdua! Molt bona l'exposició de fotografia, a part de les obres de l'etapa més moderna, sobretot les escultures de Gargallo i els quadres de Rusiñol i Casas. És una visita que recomano, això sí, s'ha de fer amb temps i paciència, perquè hi ha moltíssima cosa a veure.

Maduixes

A veure qui és capaç de trobar totes les maduixes! Un regalet del Bosco, que segurament demà cau a l'exament d'història de l'art. Aquest va dedicat, Tarannà!