11 de setembre de 2008

11

M'agrada l'11 de setembre, ja sé que cal recordar una derrota, ja sé que cal exigir moltes coses que ningú no ens vol donar. Però a mi m'agrada sortir al carrer, veure un munt de rams i flors davant el monument de la Plana, gaudir dels castellers i del so de les gralles. I m'agradaria que això fos normal, que això fos la nostra Diada, que no fos necessari pensar en els problemes del finançament, de la llibertat d'un poble, de la possibilitat de fer un referèndum. Creure per un dia que som un país normal, amb gent que gaudeix al carrer i creu en un Estat, un Estat que potser no ens queda tan lluny com creiem. O potser sí, però jo seguiré creient que és possible mentre em trobi la Plana plena de gent, veient amb il·lusió com s'enlairen els castells, parlant en català, sentint que allò és el normal.

4 comentaris:

iruNa ha dit...

Sí senyora... jo també ho voldria tot això, a mi també m'agrada sentir que formo part d'un país, i és que així em sento! dies com avui haurien de ser per recordar-nos tot allò que encara tenim i que ens identifica com a catalans que sóm!!!

estrip ha dit...

es veu que no som majoria, perquè si ho fóssim potser ho tindríem. O potser es que no tothom hi creu encara que els hi agradaria.

Striper ha dit...

A mi també m'agrada es una festa que molta gent sent al cor i aixo es nota.

zel ha dit...

Com no ens ha d'agradar si és una mena de greuge pendent que tenim al cor? Quan normalitzem el país, serà un altre 11 de setembre...que potser no veurem...

Petons!