Preguntes i més preguntes

Me'n vaig! Diumenge a la tarda tornaré. Aquest serà un cap de setmana de desconnexió, lluny de tot i de gairebé tothom. Vull pensar, divertir-me, retrobar-me, perdre'm, conèixer, fotografiar, visitar, descansar, moure'm. Hi ha massa coses que ballen pel meu cap últimament i vull saber quines són les que realment valen la pena, descobrir què és el que realment forma part de mi. Avui he llegit a Zaratustra que busquem en els altres un mirall de nosaltres mateixos, m'agradaria saber si és veritat, sempre he pensat que buscàvem caràcters compatibles però complementaris i ara ja no sé que pensar.

Us deixo amb un tros d'una cançó de Coldplay (gran grup): The Scientist
I was just guessing at numbers and figures
Pulling the puzzles apart
Questions of science, science and progress
Do not speak as loud as my heart
And tell me you love me, come back and haunt me
Oh and I rush to the start
Running in circles, chasing tails
Coming back as we are

Nobody said it was easy
Oh it's such a shame for us to part
Nobody said it was easy
No one ever said it would be so hard
I'm going back to the start

Així parlà Zaratustra

Fa dos o tres anys vaig començar a llegir Així parlà Zaratustra just després d'haver acabat amb l'Anticrist, ambdós llibres de Nietzsche. En aquells moments no sabia ni què era la filosofia, ni tan sols l'amic que me l'havia recomanat m'havia dit que Nietzsche era un filòsof. Avui l'he tornat a començar, he devorat els primers capítols i he entès que ara és molt millor. L'Anticrist l'havia entès, m'havia agradat, inclòs havia vist que moltes de les meves idees algú ja les havia tingut abans; Zaratustra se m'havia fet llarg, ple de metàfores que no acabava d'entendre i a més, l'havia començat just abans de començar el curs i no vaig tenir temps d¡acabar-lo, era un llibre massa feixuc. Avui he tornat a gaudir amb Nietzsche de la mateixa manera que ho vaig fer amb la Genealogia de la moral, no sé què té aquest filòsof que m'enganxa, em fa veure coses noves a cada frase, relaciono els textos amb altres autors, amb els apunts de classe inclòs amb parts de l'Evangeli (d'alguna cosa bona ha de servir que m'hagin oblidat a llegir-lo ¬¬). No sé què té Nietzsche, però la seva manera de jugar amb el llenguatge, de crear noves paraules, d'utilitzar metàfores, el llenguatge satíric... el fan un dels filòsofs més fàcils de llegir i més entretinguts. M'encanta.