Conèixer

Els grecs parlaven de la saviesa com una mena de desvelament de la veritat, cal treure el vel per saber que s'hi amaga darrera, i aquesta és la tasca del filòsof. És una imatge que trobo molt nítida i clara, però tot i això, considero que no s'adequa a la meva definició del coneixement. Conèixer no és treure allò que tapa la teva visió de l'objecte, conèixer és anar més enllà. El coneixement s'ha d'aprehendre i aprehendre implica no només veure de lluny l'objecte, sinó apropar-s'hi, agafar-lo amb les mans i tenir-lo a prop. Heidegger sembla anar a cavall d'aquestes dues visions, de la mateixa manera que és un dels grans dscobridors i defensors del desvelament grec, és alhora aquell qui defensa la relació de l'ésser (que podriem simplificar com a home, tot i que no és el políticament correcte) amb els útils, allò que es troba a la mà de l'ésser. Els objectes són per a mi éssers-a-la-mà (Zuhandenheit), útils que em donen un servei i amb els quals em relaciono a través de la seva utilitat. L'útil que perd la utilitat (com un boli que deixa d'escriure) em sorprèn, surt de la seva propietat d'útil i ja no es relaciona amb mi de la mateixa manera. Aquesta és la defensa de la relació de la mà amb les coses, conèixer-les no significa tenir-les davant dels ulls, sinó comprendre-les en la seva utilitat, tenint-les a la mà, agafant-les. Conèixer és agafar, prendre fort entre les teves mans quelcom que és segur, allò que abans des-coneixies, allò que s'amagava rere el vel i que, tot i treure'l, no acabaves de com-prendre. La mà és l'eina de la utilitat, però no sols d'això, és el que ens abasta allò que abans es trobava lluny, ens aproxima a allò real d'una forma directa i ens assegura un re-coneixement posterior.

PD: i que Heidegger em perdoni per aquest reduccionisme monumental!