Hey

No vindrà ningú a ensenyar-me i dir-me com mantenir-ho viu? per sobreviure. Vine i ensenya'm aquella cosa que mai vaig aprendre en els teus ulls. Treu-me el torniquet.
Jo solia estar ple de confiança en mi mateix, jo solia saber exactament què volia i on anar. Més que mai puc utilitzar una coincidència però ara camino sol i parlo sobre allò quan ho sé.
...
Hey, que diries si em quedés? si em quedés per una estona si pogués. Diga-ho un altre cop i em quedaré, però no per últim cop... hey, que diries si canviés? si ho canviés tot menys el meu nom. Torna a tocar (la cançó) un altre cop i tornaré, però no per últim cop.

Els qui sapigueu anglès, escolteu-la sense fer gaire cas a la traducció cutre i a trossos que acabo de fer. Espero que us agradi, i sí, ja sé que en anglès queda millor xD

Preguntes i més preguntes

Me'n vaig! Diumenge a la tarda tornaré. Aquest serà un cap de setmana de desconnexió, lluny de tot i de gairebé tothom. Vull pensar, divertir-me, retrobar-me, perdre'm, conèixer, fotografiar, visitar, descansar, moure'm. Hi ha massa coses que ballen pel meu cap últimament i vull saber quines són les que realment valen la pena, descobrir què és el que realment forma part de mi. Avui he llegit a Zaratustra que busquem en els altres un mirall de nosaltres mateixos, m'agradaria saber si és veritat, sempre he pensat que buscàvem caràcters compatibles però complementaris i ara ja no sé que pensar.

Us deixo amb un tros d'una cançó de Coldplay (gran grup): The Scientist
I was just guessing at numbers and figures
Pulling the puzzles apart
Questions of science, science and progress
Do not speak as loud as my heart
And tell me you love me, come back and haunt me
Oh and I rush to the start
Running in circles, chasing tails
Coming back as we are

Nobody said it was easy
Oh it's such a shame for us to part
Nobody said it was easy
No one ever said it would be so hard
I'm going back to the start

Leave out all the rest

When my time comes
Forget the wrong that I've done
Help me leave behind some
Reasons to be missed

And don't resent me
And when you're feeling empty
Keep me in your memory

Leave out all the rest...

Música i ball

Torno a perdre'm entre les pàgines de Pessoa; escolto Wagner per influència del gran Nietzsche, Die Walkure, la cavalcada de les Valquíries, reconec la cançó tot i que no sabia que la conegués, és estrany... quantes coses tindré al cap sense saber-ho? m'hagués agradat que l'assignatura de música continués al Batxillerat. Sincerament, no tinc ni idea de clàssica, però sí que m'agradava anar a algun concert d'orquestra i sentir la música en viu; era una sensació preciosa, veia com tots els instruments s'unien en una sola veu i, envoltada d'aquella música, imaginava escenes llunyanes en temps remots.
L'altre dia vaig estar al Palau de la Música i vaig tornar a sentir tot allò en la meva pell. Tres cançons interpretades per una cobla i tres més acompanyades pel grup de ball del qual forma part la meva cosina. Va ser genial, sentir la immensa força dels instruments, la seva tonalitat, l'harmonia de la música, una melodia plena de contrastos i tot això acompanyat de la bellesa d'uns cossos interpretant cada nota, cada silenci, cada variació de la música.

Buscant semblances i diferències

Snow, hey oh!