Bach

BRUTAL
Vaig veure El silenci abans de Bach i només en començar a sonar les primeres notes dels cellos ja tenia la pell de gallina. És la meva preferida, al metro de Barcelona, la línia que agafo cada matí.

Com...

Com un piano tocat per mans invisibles.
PD: la meva foto favorita de les últimes que he fet!

Rosenstolz

El meu nou descobriment. Espero que us agradi, si tinc temps ja aniré traduïnt les cançons que més m'agradin ^^

Manel versionant els Pets

No estic gens perdut. No hi ets, tururut. No em sento confús, no he estat cap il·lús.


PD: Un vot a favor per l'home de la dreta -de fet anava a treure el vídeo perquè se'm menja part de la barra lateral, però mira, fa molt de bonic xD

Llença't

caus a terra, molt avall, creus que no te'n sortiràs, però amb els mesos te n'adones que tornes a començar. I a força de molt de caure i de tornar-te a aixecar veus que les coses no canvien, però ja no ets qui eres abans. No vull pensar en el que arribarà demà ^^

amic

"Saps que tens un amic quan el silenci no pesa"
Mazoni. Tres moments

OH

"Ich sehe, dass du denkst
ich denke, dass du fühlst,
ich fühle dass du willst
aber ich höre es nicht"

Nur ein Wort. Wir sind Helden

Estiu. El curs intensiu d'alemany a punt d'acabar, hem après molt, hem rigut més, ens hem vist les cares plenes de son cada matí i hem descobert nous grups de música alemanya. I jo em quedo amb les ganes de marxar a Berlin, München, Salzburg.... ooh Deutschland!
Aquest mes no està sent gaire productiu, les meves estones lliures són per sortir, estudiar alemany i llegir Unamuno, i les meves neurones ja han oblidat què era allò de pensar!

Silbermond. Das Beste

Ich habe einen Schatz gefunden,
und er trägt Deinen Namen
So wunderschön und wertvoll,
und mit keinem Geld der Welt zu bezahlen
Du schläfst neben mir ein,
ich' könnt Dich die ganze Nacht betrachten
Seh'n wenn Du schläfst,
hör'n wie Du atmest,
bis wir am Morgen erwachen

Du hast es wieder mal geschafft,
mir den Atem zu rauben
Wenn Du neben mir liegst,
dann kann ich es kaum glauben
Dass jemand wie ich
so was schönes wie Dich verdient hat

[Refrain:]
Du bist das Beste, was mir je passiert ist,
es tut so gut, wie Du mich liebst
Vergess' den Rest der Welt,
wenn Du bei mir bist
Du bist das Beste, was mir je passiert ist,
es tut so gut, wie Du mich liebst
Ich sag's Dir viel zu selten:
es ist schön, dass es Dich gibt!
hey...

Silbermond. Das Beste

Amb aquesta cançó he après que l'alemany també pot resultar molt dolç i romàntic:

He trobat un tresor
i porta el teu nom
Tan meravellós i valiós
que no es pot pagar ni amb tots els diners del món (+ o -)
Dorms al meu costat,
puc abraçar-te durant tota la nit
veure com dorms
sentir com respires
fins que ens despertem al matí...

Born in the...

Crec que és una de les millors portades de disc que mai he vist. La fotografia és d'Annie Leibovitz, molt famosa, ben pagada i de fama reconeguda a moltes revistes "roses" (Vogue, Vanity Fair). És curiós perquè a la Wikipedia em sembla que no diu res d'aquesta fotografia, que a mi em sembla magnífica.
La composició, els colors, tot. És fantàstica, atreu molt visualment i transmet una mena d'harmonia que no sé explicar.

Bruce Springsteen

Escoltar The Rising* per primer cop i entendre perquè cada cop que senties una cançó d'en Bruce t'entraven aquelles ganes terribles de plorar. Springsteen connecta amb alguna part del nostre interior, parla de la por, de l'esperança, dels sentiments més profunds. I m'agrada.

* Aclariment: el CD, ja sé que la cançó és molt bona, però potser per ser tan típica no és la que m'ha sorprès més gratament del CD

Viva la vida!

Coldplay és un grup que vaig conèixer fa relativament poc temps, vaig baixar-me algunes cançons i realment em van agradar. Avui per fi m'he decidit a comprar el seu nou disc Viva la vida i ara l'estic escoltant per segon cop. És diferent del que m'esperava, ni millor ni pitjor, potser amb més guitarres, tot i que sempre amb alguna cançó a piano, que són les que més m'agraden. No us diré res més, perquè jo de música no hi entenc gens, però mira, el grup cada cop em sembla millor i pel que he llegit, alguns crítics el valoren força bé.

Manu Guix

Crec que és un dels millors artistes catalans de l'actualitat, els seus directes són, simplement, fabulosos. Al Luz de Gas ens va deleitar amb la presentació de l'Onze Llachs, on no es va limitar a tocar unes poques cançons del nou CD, sinó que les va cantar a totes i a més ho va acabar d'adobar amb altres de treballs anteriors. Ell és un d'aquells artistes que guanyen en directe, omple tot l'escenari, porta bons músics amb ell i domina d'una forma total el piano, a més de defensar-se amb la guitarra. Fa passar una molt bona estona, les cançons es van succeïnt entre petites imitacions d'en Llach i amb unes paraules de presentació de cada tema, que normalment mostren quina és l'actitud de l'artista davant de cada petita obra que forma el disc. És fantàstic anar a veure'l, sentir-lo durant unes hores, veure com transmet bon humor i senzillesa quan parla, però com, al començar una cançó, quedes immers en el sentiment que l'amara. No ho puc explicar amb paraules, només us diré que si hagués pogut, hagués anat a la sala Bikini a escoltar el mateix un altre cop, sense dubtar-ho.

Hey

No vindrà ningú a ensenyar-me i dir-me com mantenir-ho viu? per sobreviure. Vine i ensenya'm aquella cosa que mai vaig aprendre en els teus ulls. Treu-me el torniquet.
Jo solia estar ple de confiança en mi mateix, jo solia saber exactament què volia i on anar. Més que mai puc utilitzar una coincidència però ara camino sol i parlo sobre allò quan ho sé.
...
Hey, que diries si em quedés? si em quedés per una estona si pogués. Diga-ho un altre cop i em quedaré, però no per últim cop... hey, que diries si canviés? si ho canviés tot menys el meu nom. Torna a tocar (la cançó) un altre cop i tornaré, però no per últim cop.

Els qui sapigueu anglès, escolteu-la sense fer gaire cas a la traducció cutre i a trossos que acabo de fer. Espero que us agradi, i sí, ja sé que en anglès queda millor xD

Preguntes i més preguntes

Me'n vaig! Diumenge a la tarda tornaré. Aquest serà un cap de setmana de desconnexió, lluny de tot i de gairebé tothom. Vull pensar, divertir-me, retrobar-me, perdre'm, conèixer, fotografiar, visitar, descansar, moure'm. Hi ha massa coses que ballen pel meu cap últimament i vull saber quines són les que realment valen la pena, descobrir què és el que realment forma part de mi. Avui he llegit a Zaratustra que busquem en els altres un mirall de nosaltres mateixos, m'agradaria saber si és veritat, sempre he pensat que buscàvem caràcters compatibles però complementaris i ara ja no sé que pensar.

Us deixo amb un tros d'una cançó de Coldplay (gran grup): The Scientist
I was just guessing at numbers and figures
Pulling the puzzles apart
Questions of science, science and progress
Do not speak as loud as my heart
And tell me you love me, come back and haunt me
Oh and I rush to the start
Running in circles, chasing tails
Coming back as we are

Nobody said it was easy
Oh it's such a shame for us to part
Nobody said it was easy
No one ever said it would be so hard
I'm going back to the start

Leave out all the rest

When my time comes
Forget the wrong that I've done
Help me leave behind some
Reasons to be missed

And don't resent me
And when you're feeling empty
Keep me in your memory

Leave out all the rest...

Música i ball

Torno a perdre'm entre les pàgines de Pessoa; escolto Wagner per influència del gran Nietzsche, Die Walkure, la cavalcada de les Valquíries, reconec la cançó tot i que no sabia que la conegués, és estrany... quantes coses tindré al cap sense saber-ho? m'hagués agradat que l'assignatura de música continués al Batxillerat. Sincerament, no tinc ni idea de clàssica, però sí que m'agradava anar a algun concert d'orquestra i sentir la música en viu; era una sensació preciosa, veia com tots els instruments s'unien en una sola veu i, envoltada d'aquella música, imaginava escenes llunyanes en temps remots.
L'altre dia vaig estar al Palau de la Música i vaig tornar a sentir tot allò en la meva pell. Tres cançons interpretades per una cobla i tres més acompanyades pel grup de ball del qual forma part la meva cosina. Va ser genial, sentir la immensa força dels instruments, la seva tonalitat, l'harmonia de la música, una melodia plena de contrastos i tot això acompanyat de la bellesa d'uns cossos interpretant cada nota, cada silenci, cada variació de la música.

Buscant semblances i diferències

Snow, hey oh!