4 de gener de 2007

Fito y Fitipaldis

Se torció el camino
tú ya sabes que no puedo volver.
Son cosas del destino,
siempre me quiere morder.
El horizonte se confunde
con un negro telón
y puede ser...
como decir que se acabó la función.

Ha sido divertido
me equivocaría otra vez,
quisiera haber querido
lo que no he sabido querer.
Quieres bailar conmigo,
puede que te pise los pies.

Soñaré solo porque me he quedado dormido.
No voy a despertarme porque salga el sol;
ya sé llorar una vez por cada vez que río,
no sé restar...
no se restar tu mitad a mi corazón.

Puede ser que la respuesta
sea no preguntarse por qué,
perderse por los bares
donde se bebe sin sed.
Virgen de la locura
nunca más te voy a rezar
que me he enterado´
de los pecados que me quieres quitar.

Será mas divertido
cuando no me toque perder,
sigo apostando al 5
y cada 2 por 3 sale 6.
Yo bailaría contigo
pero es que estoy sordo de un pie.

Soñaré solo porque me he quedado dormido.
No voy a despertarme porque salga el sol,
ya sé llorar una vez por cada vez que río,
no sé restar...
no se restar tu mitad a mi corazón.

Ha sido divertido
me equivocaría otra vez,
quisiera haber querido
lo que no he sabido querer.
Quieres bailar conmigo
puede que te pise los pies.

Soñaré solo porque me he quedado dormido.
No voy a despertarme porque salga el sol,
ya sé llorar una vez por cada vez que río,
no sé restar...
no sé restar tu mitad a mi corazón...
no sé restar...
tu mitad a mi corazón,
no se restar tu mitad a mi corazón.

Últimament escolto força aquesta cançó, m'agrada molt el grup, és diferent a la resta de música actual en castellà, acostumen a dir coses molt interessants. D'aquesta cançó em quedo amb la frase de: Puede ser que la respuesta sea no preguntarse porqué. Perquè tenen tota la raó, sempre intentem trobar el perquè de les coses, i a vegades aquest perquè no existeix. L'home sempre intenta trobar una raó que ho justifiqui tot, potser és per això que es van crear les religions...

3 comentaris:

iruNa ha dit...

Em sona haver sentit a parlar d'aquest grup però no els conec massa...
Respecte la reflexió final que fas... doncs sí, crec que busquem desesperadament el sentit de les coses, de la vida... i si el sentit és que no hi ha un sentit?
Buf... deixa-ho córrer, que estic una mica complicada avui!!

Tarannà ha dit...

Òndia Tals, així que escoltes Fito? Jo anys enrere també, però ara ja fa temps que els tinc una mica oblidats. A mi, però, he de dir que m'agradava més quan tocava dins Platero y Tu, on feia una música potser menys treballada però més canyera. El dis "A Pelo", n'és tot un exponent!
Vaja, quins records més bons que m'has refrescat!

Tals ha dit...

Iruna, jo te'l recomano, és molt bo ^^ Respecte això que dius del sentit de la vida, jo coincideixo amb el que diu Sartre a l'obra La nàusea, segons ell, el sentit de la nostra vida és crear una obra que ens sobrevisqui..a veure si ho aconseguim xD
Tarannà, sí que els escolto, sí, i també m'agradava Platero y Tu, a més d'Extremoduro xD Es que m'agrada la música canyera i a més, tenen unes lletres que fan pensar. M'alegro d'haver-te fet tenir bons records ^^
Petons a tots dos