7 de gener de 2007

Lluna

La lluna ens mira, pàlida, blanca, regna sobre la nit. El mar és el mirall que reflecteix el seu esplendor. Som tan petits, davant aquest món immens... només podem arribar a copsar la seva bellesa, admirar-la i gaudir del silenci de la nit. Les llums d'una ciutat propera marquen la línia de l'horitzó, a la foscor, és difícil saber quin és el límit entre el mar i el cel. Per això veiem brillar la imatge de la lluna sobre l'aigua, acariciada per les ones, i pensem que sense ella, el gran mar només seria un llac sense so ni bell moviment. Veiem l'ombra dels núvols, tintats de blanc, intenten amagar-se entre les ombres d'una nit fosca. Observem el moviment de les ones que ens captiva, sembla que el mar ens cridi. És tard, hem de marxar, però sempre podrem tornar allà on les nostres ombres es confonen i som només dos petits éssers davant la immensitat del món.