26 de setembre de 2008

Bruce Springsteen


Escoltar The Rising* per primer cop i entendre perquè cada cop que senties una cançó d'en Bruce t'entraven aquelles ganes terribles de plorar. Springsteen connecta amb alguna part del nostre interior, parla de la por, de l'esperança, dels sentiments més profunds. I m'agrada.

* Aclariment: el CD, ja sé que la cançó és molt bona, però potser per ser tan típica no és la que m'ha sorprès més gratament del CD

7 comentaris:

Striper ha dit...

Aquesta canço remou els sentiments.

estrip ha dit...

i amb una força com tot el que canta!
genial!

efe ha dit...

A working class hero que diria en John Lennon.

iruNa ha dit...

Sí senyora, tens tota la raó del món... sobren les paraules per descriure el que et fa sentir aquesta música!
(per cert, no t'he comentat el post anterior perquè encara no he vist la peli i no l'he volgut llegir per si de cas, espero que no et sàpiga greu!)
una abraçada!

zel ha dit...

Únic, genial...i veure'l en directe, una experiència única...

Uribetty ha dit...

Ara l'estic descobrint i no m'ha decebut pas.

Una abraçada.

Espanya no ha dit...

hem creat un bloc per denunciar que espanya no t'estima


espanyanotestima.ppcc.cat


visitans