15 de setembre de 2008

Preguntes

Últimament em pregunto:
perquè ens neguem a la mort?

10 comentaris:

Striper ha dit...

Per que la desconeixem, por a lo desconegut.

estrip ha dit...

ens neguem?
això ja ho vaig discutir una vegada quan anava al institut i tothom em va mirar raro.

estrip ha dit...

Ah, jo preguntaria...
perquè ens neguem a la vida?
o bé,
perquè alguns es neguen a la vida? per no generalitzar.

XeXu ha dit...

La mort sabem que vindrà, no ens hi podem negar. Però una mort prematura no agrada a ningú, per què no ens hi hauríem de negar?

Edu ha dit...

"La muerte es algo que no debemos temer porque, mientras somos, la muerte no es y cuando la muerte es, nosotros no somos", Antonio Machado.

Tals ha dit...

Edu, aquesta frase és clavadeta a una d'Epicur, vull dir no és que Machado l'hagi plagiat, sinó que és una referència a aquest autor. A veure si aviat us puc fer un post sobre això.

efe ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
efe ha dit...

Per instint de supervivència, no?

Uribetty ha dit...

A saber...negar allò conegut...? No te sentit.

Un petó ben dolç.

iruNa ha dit...

Ui,ui,ui... quanta teca que veig per aquí! A veure, és que la formulació d'aquesta pregunta em desconcerta...anem per pams.

Una cosa és dir: "per què ENS neguem A la mort?", pregunta en la qual el pronom ens adverteix d'una implicació directa de nosaltres amb el concepte mort. Potser ho entenc malament, però crec que la pregunta pressuposa que no acceptem que nosaltres poguem arribar a morir algun dia. Aquesta negació és un impossible i amaga un cert aire de prepotència al creure que tenim potestat per decidir si podem morir o no, quan això és el més cert que tenim a la vida. Per tant, manca principi de realitat.

L'altra cosa és dir: "per què neguem LA mort?" Negar alguna cosa és desprendre-la de tota espurna d'existència. La negació ens tapa els ulls i ens ajuda a no veure allò que no volem. Tal i com està formulada aquesta segona pregunta (que bonament he retocat), a mi em fa pensar amb la idea de que negar la mort és negar el concepte en el seu sí, destruir la seva existència, mirar el voltant sense prendre consciència de lo inevitable.

No sé si m'estic explicant massa bé... en la primera representa que nosaltres diem no a la mort però sabem de la seva existència, tenim consciència del seu pas pel nostre voltant, però a nosaltres no ens pot tocar. En la segona no arribem ni a aquest mínim grau de conscienciació.

Dit tot això... ara em pregunto què coi n'he tret d'escriure't aquest rotllo, perdona... al final no he respòs a la pregunta. Suposo que el comentari que hagués hagut de fer hauria d'haver-se encapçalat per frases com "perquè ens fa por allò desconegut"... però mira, em feia mandra i m'he complicat la vida de mala manera!!!
No sé si n'hauràs tret res de tot el que t'he dit i ara tinc la sensació d'haver fet filosofia barata... i m'està començant a envaïr la vergonya.. així és que no m'ho penso més i publico comentari ja!!!
una abraçada guapa!!!