9 de setembre de 2009

Feliç Diada

Sí, ho dic avui perquè l'11 no estaré per aquí i no podré actualitzar el blog.
Vaig a Madrid i se'm farà molt estrany no comptar les senyeres penjades als balcons del barri del costat -al meu no cal comptar-les perquè no n'hi ha mai cap-, trobaré a faltar veure els castellers a La Plana de Badalona, sentir les gralles i viure un dia que per a mi té quelcom d'especial.
L'11 de setembre sempre jugo a imaginar-me que som un país normal, però aquest cop no ho podré fer perquè tot el que m'envolti em recordarà que sóc a la capital del Estado i lluny del que jo considero que és el meu país. Serà una altra forma de mirar les coses, veure-les de lluny, sense castellers, sense els Segadors, sense senyeres i potser fins i tot sintonitzant Telemadrid per tenir una mirada encara més surrealista.
Marxo amb ganes d'estar uns quants dies lluny de tot, malgrat saber que dilluns torno a la rutina de la Facultat de Filosofia i a la vida d'estudiant. Sigui com sigui, aquest estiu estrany ha decidit acabar amb un viatge inesperat que marcarà alhora el principi d'un nou curs ple d'esperances i de pors.
Me'n vaig esperant tornar més valenta i deixant tots els fantasmes a "las calles más oscuras y gastadas de Madrid" (Mikel Erentxun. Mañana)

3 comentaris:

Striper ha dit...

Pde segur que estuigis per los madriles, sentiras la diada dins el cor.

XeXu ha dit...

Recordo que fa un parell o tres d'anys em va tocar anar a Màlaga el dia després de la diada, i em va fer molta ràbia, així que imagino que a tu no et deu fer massa gràcia anar a Madrid. En part, perquè segurament hi tens alguna cosa important a fer allà, que potser t'ajudarà amb aquestes pors i reforçarà les teves esperances. Que així sigui, i tornis amb totes les piles carregades. I ànims pel recomençar.

estrip ha dit...

bon viatge i bona diada tot i ser fora del país!