21 de novembre de 2009

La meva vida és...

Com sentir una poesia de Rilke en alemany
Com un oxímoron
Com cafès que acaben amb una sorpresa que no vols saber si és dolça o amarga
Com esperar una resposta desitjant no trencar l'esperança
Com trencar-te de por pensant en un "no"
Com tocar fons pensant que algun dia agafaràs impuls per trencar la línia de la superfície
Com la sal que ens amara sempre els cossos
Com el mar que ens espera qualsevol diumenge
Com buidar-me escrivint coses absurdes
Com esperar que algú entengui quelcom que no entenc ni jo
Com una fe cega en el demà
Com absurda

4 comentaris:

Efrem ha dit...

Doncs... Sembla bastant bonica.

Striper ha dit...

Es , esta plena es.. vida..

estrip ha dit...

com l'esperança de la utopia!

Heràclit ha dit...

m'he quedat sense paraules