20 de setembre de 2009

Preguntes

Què m'és permès esperar?
Aquesta pregunta fa mesos que roda pel meu cap i, òbviament, no he trobat cap resposta. Potser es tracta de rellegir Kant i intentar comprendre algunes coses o simplement de viure i esperar a que els desitjos i les esperances es trenquin per sempre o es compleixin d'un sol cop.

Em sap molt de greu, però el ritme del blog anirà baixant a marxes forçades perquè 8 assignatures al semestre no són poques i em passaré el dia a la Facultat. A més, tampoc em sento capaç d'escriure res massa interessant, així que fins que no sorgeixin els temes, només pujaré fotografies.

3 comentaris:

XeXu ha dit...

Jo que t'anava a dir que estaves a tope, entre l'Espaitemps i L'esperança... Els temes ja vindran, quan et surtin ja els escriuràs. Demostra que hi ha temps per tot, encara que sigui a un altre ritme.

I tu pots esperar el que sigui, ningú t'ha de dir què pots desitjar i què no. A més, els somnis, els desitjos, no es solen complir així com així i de manera fàcil, així que encara que triguin, l'esperança no l'has de perdre mai. El mateix títol del blog t'ho diu, no te n'oblidis.

Striper ha dit...

Doncs a menjarte aquestes vuit asignatures i esperem les fotografies.

Efrem ha dit...

Preguntar-te això no és ja una renúncia a les més altes aspiracions? Sempre he tingut la intuïció que aquesta pregunta te trampa, i deu ser aquesta... Que en fer-la ja estem posant límits, i quan més amunt arribem és quan no plantegem límits, em sembla que els límits venen sols, no cal buscar-los, buscar-los és cridar-los, suggestionar-te coartant així l'espontaneïtat necessària per arribar "a les estrelles". Esclar, que un discurs com aquest no és gens fàcil de mantenir... :/

Per cert benvinguda al club dels tancats per vacances xD