4 de març de 2009

Petit, petit

A vegades necessito un trosset del meu món petit, petit, per veure que encara hi ha terra sota els meus peus i que no cauré al buit el pròxim cop que pregunti perquè. A vegades cal deixar-se de llibres i d'idees i marxar ben lluny perquè seguir qüestionant implica seguir qüestionant-me i perdre el camí. Tothom necessita alguna cosa on aferrar-se ben fort fins que els nusos de les mans queden blancs de tant esforç, ens cal una llar on respirar tranquils i pensar que ningú ens jutjarà, que no cal complir amb cap expectativa. El meu món és molt petit, potser massa i tot, sempre haig de mirar als altres alçant el cap perquè les seves paraules volen per l'aire sense que pugui caçar-les ni fer-les meves. El meu món és petit i necessito els límits, perquè el dia que me'ls fan trontollar perdo la meva base i tot em cau a sobre. Necessito el meu món petit perquè sense les seves fronteres tot em ve ample, perquè quan no veig on acaba sento que m'esvaeixo en un mar de coses sense sentit.

2 comentaris:

Irene ha dit...

ohh que bonic, que t'ha inspirat el nostre dinar-tertúlia dels dimecres?

jo ja sé qui et fa trontollar XD

apa, un petó i fins demà... una altra tertúlia!

XeXu ha dit...

Tots necessitem el nostre món, i de vegades és gran, i d'altres petit. Quan les coses no van bé, de vegades volem que sigui tan petit que ningú més no el pugui veure.