A vegades necessito un trosset del meu món petit, petit, per veure que encara hi ha terra sota els meus peus i que no cauré al buit el pròxim cop que pregunti perquè. A vegades cal deixar-se de llibres i d'idees i marxar ben lluny perquè seguir qüestionant implica seguir qüestionant-me i perdre el camí. Tothom necessita alguna cosa on aferrar-se ben fort fins que els nusos de les mans queden blancs de tant esforç, ens cal una llar on respirar tranquils i pensar que ningú ens jutjarà, que no cal complir amb cap expectativa. El meu món és molt petit, potser massa i tot, sempre haig de mirar als altres alçant el cap perquè les seves paraules volen per l'aire sense que pugui caçar-les ni fer-les meves. El meu món és petit i necessito els límits, perquè el dia que me'ls fan trontollar perdo la meva base i tot em cau a sobre. Necessito el meu món petit perquè sense les seves fronteres tot em ve ample, perquè quan no veig on acaba sento que m'esvaeixo en un mar de coses sense sentit.
Tracios, iberos y partos
Fa 2 dies
2 comentaris:
ohh que bonic, que t'ha inspirat el nostre dinar-tertúlia dels dimecres?
jo ja sé qui et fa trontollar XD
apa, un petó i fins demà... una altra tertúlia!
Tots necessitem el nostre món, i de vegades és gran, i d'altres petit. Quan les coses no van bé, de vegades volem que sigui tan petit que ningú més no el pugui veure.
Publica un comentari a l'entrada