Innocència

S'agafaven de la mà i somreien, miraven com aquell petit cuc s'arrossegava sobre les fulles mentre sentien el cant dels pardals inundar el jardí. La innocència brillava candent als seus ulls, descobrien poc a poc un món massa gran per a ells, una realitat que encara no volien entendre, que els superava.
Perduts en l'univers del joc i la imaginació desbordant gaudien dia rere dia asseguts a la fresca herba, contemplant tot allò que la natura els desitjava mostrar i admirant cada detall que formava el seu petit món. Creaven noves històries, imaginaven animals fantàstics, somiaven amb un futur que encara no arribava. Per ells el món acabava allà on començava la tanca del jardí, no sabien que la realitat era tot el contrari, la seva vida tot just començaria el dia que traspassessin aquelles grans portes i alcessin el cap per fitar l'eternitat.
Aliens a tot el que havia d'esdevenir miraven el cel blau ple de taques blanques i tornaven a jugar al seu joc preferit, volien esbrinar quina era la forma del núvols, imaginar contes sobre el firmament i donar a cadascun dels núvols un petit paper en la seva obra.
Eren només dos petits nens contemplant el món, plens d'innocència i imaginació. Eren només dos petits poetes que encara havien de començar a entendre el món.