9 de juny de 2007

Innocència


S'agafaven de la mà i somreien, miraven com aquell petit cuc s'arrossegava sobre les fulles mentre sentien el cant dels pardals inundar el jardí. La innocència brillava candent als seus ulls, descobrien poc a poc un món massa gran per a ells, una realitat que encara no volien entendre, que els superava.
Perduts en l'univers del joc i la imaginació desbordant gaudien dia rere dia asseguts a la fresca herba, contemplant tot allò que la natura els desitjava mostrar i admirant cada detall que formava el seu petit món. Creaven noves històries, imaginaven animals fantàstics, somiaven amb un futur que encara no arribava. Per ells el món acabava allà on començava la tanca del jardí, no sabien que la realitat era tot el contrari, la seva vida tot just començaria el dia que traspassessin aquelles grans portes i alcessin el cap per fitar l'eternitat.
Aliens a tot el que havia d'esdevenir miraven el cel blau ple de taques blanques i tornaven a jugar al seu joc preferit, volien esbrinar quina era la forma del núvols, imaginar contes sobre el firmament i donar a cadascun dels núvols un petit paper en la seva obra.
Eren només dos petits nens contemplant el món, plens d'innocència i imaginació. Eren només dos petits poetes que encara havien de començar a entendre el món.

10 comentaris:

Uribetty ha dit...

Molt maco el post, com molts dels teus relats, tot i que aquest és...innocent:p
Felicitats i benvinguda al món dels Relats Conjunts ;)
Una abraçada!

Jo Mateixa ha dit...

Ei que macu el relat!!!!, no et coneixia però et llegiré més sovint, m'agrada com ho fas :-)

Petons!!!!!

onix ha dit...

Molt Bonic , ple de tendresa no coneixia el teu bloc ha sigut tot un plaer gracies per participar a Relats Conjunts

Tals ha dit...

Uribetty, moltes gràcies, mira que aquest estil tan "innocent" no és molt meu però veig que ha agradat eh:P un petonàs poeta, i que vagin bé els exàmens que queden ^
Jo mateixa, m'alegro que t'hagi agradat, pots passar per aquí quan ho desitgis, les portes estan obertes ^^ un petonet!
Onix, em va agradar el quadre i mira, em vaig decidir a aportar alguna cosa, moltes gràcies!

jocdellums ha dit...

m´ha agradat moltíssim el relat .Qui pogues tornar ser nen oi?
Felicitats

Pd40 ha dit...

Veig que el quadre porta bones vibracions. Un relat molt maco, ve molt de gust llegir-lo. Felicitats!

Tals ha dit...

jocdellums, moltes gràcies, a mi em fan molta enveja..sobretot avui. un dia abans de la Sele :P
pd40 i tant que sí, a més com em toca estudiar Miró doncs encara el tinc més per la mà :P moltes gràcies macooo!

Mon ha dit...

gracies pel relat es molt bonic, de debo

barbollaire ha dit...

És tant tendre i dolç...! M'agrada molt!
gràcies per compartir-ho!

;¬)***

Tals ha dit...

Mon, moltes gràcies, m'anima molt que us agradi!!
Barbollaire, saps que tots els elogis provinents de poetes valen per dos i tu no ets cap excepció :P
Un petoneeet!