
La genealogia de la moral, Friedrich Nietzsche:
En general, el càstig endureix i refreda; el càstig concentra, aguditza el sentiment d'estranyesa, reforça la capacitat de resistència. [...] Però si pensem en en aquells mil·lenis que van precedir a la història de l'home, podem jutjar que el que més va refrenar el desenvolupament del sentiment de culpa va ser precisament el càstig. [...] No hem de subestimar fins a quin punt la visió dels procediments judicials mateixos i de l'execió del càstig impedien al criminal sentir la seva acció, la forma de la seva actuació, com a reprobable en si mateixa: ja que veu com al servei de la justícia es comet i després s'aprova, es comet amb bona consciència, exactament el mateix tipus d'accions: espiar, sobornar, enganyar...
En general, el càstig endureix i refreda; el càstig concentra, aguditza el sentiment d'estranyesa, reforça la capacitat de resistència. [...] Però si pensem en en aquells mil·lenis que van precedir a la història de l'home, podem jutjar que el que més va refrenar el desenvolupament del sentiment de culpa va ser precisament el càstig. [...] No hem de subestimar fins a quin punt la visió dels procediments judicials mateixos i de l'execió del càstig impedien al criminal sentir la seva acció, la forma de la seva actuació, com a reprobable en si mateixa: ja que veu com al servei de la justícia es comet i després s'aprova, es comet amb bona consciència, exactament el mateix tipus d'accions: espiar, sobornar, enganyar...
Quanta raó té Nietzsche, sempre he pensat que ningú pot nomenar a l'altre assassí mentre aquesta mateixa persona vulgui fer que la justícia castigui a l'assassí amb la mort, quina diferència hi haurà entre el criminal i aquell que exigeix aquest tipus de justícia? El primer haurà comès el delicte i, segurament, no se'n sentirà culpable, l'altre, dolgut i emportat per la ira demanarà que l'assassí rebi el càstig de la mort per tal que la balança torni a tenir equilibri, Però realment considereu que l'Estat ha de posar-se al nivell de l'assassí? Ha de ser l'Estat un botxí d'aquells que han comès un crim? És realment la pena de mort una mesura per aturar els delictes o és només una manera d'acontentar els familiars de les víctimes, una manera de fer justícia realment insòlita? L'altre dia comentàvem què era la justícia, si tenia relació amb la moral (pròxim post, espero) i només vam arribar a la conclusió que la justícia o l'establiment d'unes lleis eren necessàries per a viure en societat. Quines són, doncs, aquestes lleis justes? Heus aquí la gran pregunta, aquella que jo no sé respondre.