14 d’abril de 2007

Apol·lo i Dafne



Aquesta escultura pertany al Barroc italià, és una de les obresque més m'agrada de totes les que he estudiat aquest any. No sé com s'ho va fer Bernini per copsar tot el moviment de les figures en una escultura de marbre, és sorprenent el que alguns poden arribar a fer amb un tros de marbre. Bé, us deixo una mica dels apunts d'hª de l'art perquè els gaudiu ^^
A aquesta obra escultòrica Bernini capta l'instant en què Dafne es transforma: a la base comença la metamorfosi de la nimfa en arbre, les seves cames comencen a convertir-se en arrels i s'accentua la sensació d'arqueig del seu cos per la immobilització provocada per la transformació en arbre. Apol·lo li agafa una mà, té una cama alçada i està a punt d'envoltar la seva estimada amb el braç, així Bernini ens mostra l'instant fugisser de l'acció, captant tota la tensió del moment.
L'escultura s'expandeix en tres dimensions de l'espai, el moviment és ascendent, es projecta a un espai infinit i es crea d'una manera il·lusòria el moviment real.
Es basa en un episodi de Les Metamorfosis d'Ofidi:
El rei Apol·lo va burlar-se de Cupido i ell, com a venjança, va decidir enviar-li una de les seves fletxes perquè s'enamorés de la primera persona que veiés, que va ser Dafne, filla de Peneu. Eros va tirar a Dafne una fletxa de plom que feia avorrir la primera persona vista, així, ella no desitjava a Apol·lo i en fugia, demanant al seu pare que la salvés. Peneu va decidir transformar la seva bonica filla en llorer i Apol·lo va restar abraçat a l'arbre per després fer-se una corona amb les seves fulles.
Per cert, Daphne, en grec, vol dir llorer ^^

3 comentaris:

iruNa ha dit...

Gràcies per la pinzellada d'art d'aquest post!! L'escultura és molt maca i està molt ben feta.
A mi una de les que em té el cor robat és La Pietat de Miquel Àngel... i mira que no sóc religiosa jo!! Però és que l'expressió de la seva cara és... brutal. Bé, a més d'això també té un significat especial per mi ja que va ser la imatge del recordatori de l'enterrament de la meva àvia, que també era com una figureta de porcellana (bé, ja ser que l'escultura és marbre eh?! era una metàfora)
Aix, disculpa l'anada d'olla reina, és que al veure l'escultura del teu post no he pogut evitar de pensar-hi!! una abraçada!!

efe ha dit...

Una imatge molt bona i una descripció molt bona, precisa, com a mi m'agraden

Tals ha dit...

IruNeta! L'escultura és preciosa, però tens raó, jo també prefereixo la Pietat...la vaig veure en directe i és...indescriptible, simplement bella i preciosa. A més. si és un record especial és normal que tingui un significat més profund per tu, mira, saps què? quan acabi els exàmens d'aquesta setmana faré el mateixa amb la Pietat jeje ^^ Un petonàs!
Moltes gràcies Efe, jeje, vaig fer un resum dels apunts perquè sinò era massa! un petó, maco!