29 d’abril de 2007

Sobre el càstig


La genealogia de la moral, Friedrich Nietzsche:
En general, el càstig endureix i refreda; el càstig concentra, aguditza el sentiment d'estranyesa, reforça la capacitat de resistència. [...] Però si pensem en en aquells mil·lenis que van precedir a la història de l'home, podem jutjar que el que més va refrenar el desenvolupament del sentiment de culpa va ser precisament el càstig. [...] No hem de subestimar fins a quin punt la visió dels procediments judicials mateixos i de l'execió del càstig impedien al criminal sentir la seva acció, la forma de la seva actuació, com a reprobable en si mateixa: ja que veu com al servei de la justícia es comet i després s'aprova, es comet amb bona consciència, exactament el mateix tipus d'accions: espiar, sobornar, enganyar...
Quanta raó té Nietzsche, sempre he pensat que ningú pot nomenar a l'altre assassí mentre aquesta mateixa persona vulgui fer que la justícia castigui a l'assassí amb la mort, quina diferència hi haurà entre el criminal i aquell que exigeix aquest tipus de justícia? El primer haurà comès el delicte i, segurament, no se'n sentirà culpable, l'altre, dolgut i emportat per la ira demanarà que l'assassí rebi el càstig de la mort per tal que la balança torni a tenir equilibri, Però realment considereu que l'Estat ha de posar-se al nivell de l'assassí? Ha de ser l'Estat un botxí d'aquells que han comès un crim? És realment la pena de mort una mesura per aturar els delictes o és només una manera d'acontentar els familiars de les víctimes, una manera de fer justícia realment insòlita? L'altre dia comentàvem què era la justícia, si tenia relació amb la moral (pròxim post, espero) i només vam arribar a la conclusió que la justícia o l'establiment d'unes lleis eren necessàries per a viure en societat. Quines són, doncs, aquestes lleis justes? Heus aquí la gran pregunta, aquella que jo no sé respondre.

7 comentaris:

efe ha dit...

Quan he vist el títol del post, he pensat en Nietzsche. Fa poc en llegia Humà, massa humà i també n'hi parla.

I ara faig una pregunta. I si la justícia pogués ser amoral?

ferrancab ha dit...

Un text molt interessant i un tema molt interessant. Una pregunta a Efe; què vol dir que la justicia pugui ser amoral?

Tals ha dit...

Efe, et pregunto el mateix que en Ferran, què vol dir que la justícia sigui amoral? et refereixes a que tota la societat accepti que no s'ha de castigar l'assassí per exemple? primer ens hauríem de preguntar en què consisteix la justícia, podriem dir que són les lleis en les quals es posa d'acord una comunitat, però sempre són aquestes lleis justes? No, pot ser que algú fora de la comunitat, o dins, fins i tot, no les trobi justes, per tant, què és la justícia? Com pot ser amoral? seria molt més fàcil que fos imoral, perquè l'amoralitat implica una manca de moralitat, no el fet d'estar en contra de la moralitat acceptada pels altres. Creus que poden existir unes lleis, una justícia que desconegui el que és moral? espero que ens ho aclareixis! tot això dóna per una bona discussió!
Ferran, certament vaig llegir el text i vaig pensar el mateix, són unes línies que donen molt a pensar.
Un petó per tots dos!

iruNa ha dit...

Buf... Nietzsche!! Cada dia tinc més clar que tu i jo estem fetes de la mateixa pasta, m'encanta aquest home!!
Estic totalment en contra de la pena de mort i de molts dels mètodes que s'utilitzen en nom de la justícia. I això m'ha fet pensar en la guerra, en les barbaritats que s'han arribat a cometre i es cometen en nom de la llibertat. Potser la diferència amb els assassins, propiament dits, és la manca d'aquesta "bandera" que tot ho perdona, d'aquest lema sota el qual es poden comentre tots els crims impunament.
Jo crec que la justícia tant sols són normes jurídiques, són lleis, papers... però no és el concepte que entenem per justícia. La justícia NO és justa, no es regeix pel sentit comú sinó per les lleis escrites. Partint d'aquí... com pot anar bé el sistema judicial??

efe ha dit...

Doncs és una mica això que ha dit la IruNa. Joc crec que la justícia —entenent justícia com el seguit d'institucions que regulen el càstig social— és merament utilitarista. És a dir, no castiga allò que està bé o està malament, sinó que castiga allò que amenaça la societat, l'estat, la col·lectivitat o el que vulgues.

L'exemple de l'assassí és bo. Està (moralment) malament matar. Però la justícia diu que en determinades circumstàncies ja no. Per exemple, en cas de guerra. Llavors ja matar un altre ja no és assassinat.

Ui, m'he allargat massa, oi? Com déieu això és un debat dels que no s'acaben. En tot cas, vull aclarir que que la justícia siga amoral i pragmàtica ni em deixa d'agradar. trobe que la justícia és una convenció, una mena de pacte entre els ciutadans. I mirat, baix aquest punt de vista, tampoc no em desagrada. En canvi si hagués de despendre de la moral... uff.

Tarannà ha dit...

Sempre, sempre, sempre, els anomenats tres filòsofs de la sospita (Nietzsche, Marx i Freud) aixequen polseguera i debat. Un tema apassionant que dóna molt de joc i que en concret a mi em fa pensar en la complicada diatriba entre ètica i moral, que no deixa de ser el que comenta Efe. I és que amb la bandera d'una determinada ètica, i d'un determinada justícia o raonament utilitarista, es poden arribar a justificar (i s'arribà de fet a justificar) RACIONALMENT barbàries com ara l'Holocaust, que no hauríem d'identificar amb una espècie d'estat de bogeria col·lectiva transitòria, sinó com a culminació d'una determinada lògica racista, és a dir, científica.
Potser m'he anat una mica per les branques però m'hi ha fet pensar.
Un bon article. Salutacions Tals!

Tals ha dit...

Ostres veig que Nietzsche dóna força tema per comentar eh, per alguna cosa és un dels meus preferits i va ser el meu primer filòsof.
Bé, començo amb la Iruna, o el meu altre jo que passaré a anomenar-te jaja! Jo et dono tota la raó sobre la justificació de les guerres quan en realitat són també assassinats, a més, m'has fet pensarsobre això de si la justícia actual és justa, i crec que no, no només a nivell particular d'alguns casos sinó també general, com a lleis en si, amb raó tenim aquest gran sistema judicial!
Efe, es veu que Mill (tot i que a mi no em convenç gaire) ha tingut molta repercussió amb el seu utilitarisme i això ho podem veure en les lleis, tens raó, no es castiga el fet dolent sinó el fet que perjudica el conjunt de la societat o el màxim nombre d'individus. Per cert, els comentaris com més llargs millors, així que res de dir que si són molt llargs, eh :P
Tarannà ja feia molt que no et veia per aquí, bentornat siguis! Tu també apuntes al tema ètica-moral-justícia i la veritat és que d'aquests conceptes en podria sorgir un debat molt extens ja que ens trobem amb certs filòsofs com Nietzsche que es plantejen si la moral cristiana és la correcta o si en realitat durant tots aquests anys ens hem equivocat, per això es poden arribar a jusificar actituds com la que tu poses d'exemple.
M'ha encantat que aquest tema hagi donat per tant, un petó per tots!!