30 de desembre del 2009

Per acabar el 2009

NO FACIS CAP PREGUNTA

Adelerats pel somni d'un dellà
remot, ple d'incertesa, amb por, privats
de tota llum llevat de la del vespre,
que dura poc, què fer?

Guardar-la tota als ulls
i prosseguir en la nit fuliginosa,
plens de claror:
al viure a tot o res,
vinclar-nos dòcilment al que ens agita
i ens posseeix i ens refà a cada instant
fins al darrer.

Veurem llavors carenes
o un estimball?

No facis cap pregunta:
el que era és acabat, el ja-no-ser comença.

Vinyoli.

No se m'acudeix un millor resum del 2009.
Porto dos dies llegint aquest poema de forma recurrent i trobant-lo tan cert i tan meu que fins i tot m'espanta. Sigui com sigui, comença un any nou, sense saber si veuré carenes o un estimball, però tenint molt present que l'abisme ja m'ha caçat la mirada. I no hi ha camí de tornada.

La cançó d'aquest any: Nit freda per ser abril de Manel.
El llibre: Anna Karènina de Tolstoi
El disc: Viva la Vida de Coldplay
La pel·lícula: In the mood for love

Feliç 2010!

5 comentaris:

Striper ha dit...

Bon cap de any !!! Vull fer una p`regunta. un peto.

myself ha dit...

Bon any nou. No t'estimbis encara que aquest ja-no-ser s'ha de convertir en un sóc, no en un era. Perquè l'era ja no hi és però el sóc sempre hi serà.
Un petó.

Efrem ha dit...

poema brutal! Brutalment bo!

Feliç any nou (de merda)! ;D!

joanfer ha dit...

Hola Tals!

Acabo de descobrir-te i bé, el teu poema m'ha deixat sense paraules... Moltes felicitats també pel teu bloc.

Amb el teu permís, seguiré els teus escrits i el que vagis penjant.

Bona entrada d'any!

Tals ha dit...

preciso: el poema és de Joan Vinyoli. Tant de bo jo pugués escriure això jeje
gràcies a tots
molt bon any!