29 de gener del 2008

La mort de la utopia

La utopia va ser el tema del meu treball de recerca. Al post anterior, quan vaig esciure que havia mort, vaig quedar-me pensant en si esborrar aquella frase o no i no ho vaig fer perquè volia veure si hi havia alguna reacció i també perquè en cert sentit, estic d'acord amb l'afirmació.
Primer he de dir que no hem de confondre la utopia amb el sentiment d'esperança, tot i que la primera neixi de la segona, però no per això l'existència d'una implica la de l'altra. Quan parlo de la utopia em refereixo a un paradigma polític (o social) que sigui considerat ideal i a través del qual es proposin algunes mesures per canviar l'estat actual. En aquest sentit, la utopia és morta. Sí, és clar, queden els liberals, la socialdemocràcia i alguns reductes de comunisme; tot això podrien ser utopies, en certa mesura, però crec que tots tenim molt clar que aquests projectes cada cop són més difuminats, cadascú els defensa amb unes aplicacions diferents. Parlem doncs, d'una absència de model únic, d'una plantilla específica que pugui ser aplicada tal com és pensada, ja que no s'aconsegueix el suport del poble ni tampoc s'arriba a un acord entre els mateixos creadors del pensament en qüestió.
En l'actualitat segueixen existint partits polítics que defensen una ideologia concreta, és clar, però sembla que cada cop és dóna més importància al pragmatisme i es deixen de banda els ideals; a més a més, l'abstenció creix, els votants han deixat d'estar convençuts per un partit o un líder i comencen a trobar-se sense cap organització amb la qual identificar-se. Podem dir que s'ha perdut aquella època en la qual la gent es deixava emportar pels grans projectes, pels pensaments d'un grup que realment els feia creure en un món millor. És precisament aquest sentit el que li volia donar a la mort de la utopia, no és que ja no hi hagi pensadors o politòlegs que creïn nous paradigmes, sinó que s'ha perdut aquella homogeneitat que va caracteritzar durant molts anys el pensament polític i que va fer que en cada època es plantegés un model diferent concordant amb el pensament del moment.

25 de gener del 2008

L'home, la història i el futur


La única veritat que jo crec és la que es troba en el "cogito ergo sum" cartesià perquè no hi ha manera de refutar-la, perquè està tan ben fonamentada que és impossible contradir-la, perquè cauríem en una contradicció lògica o en l'ús d'un argument fals.
Jo sóc, existeixo com a subjecte que interpreta la realitat. Un gran pas per la filosofia està en aquest canvi de l'objecte al subjecte; ho vulguem o no, no podem interpretar el món fora de nosaltres mateixos, de manera que restem encadenats a una experiència vital que no hem escollit. Així doncs, podem comprovar com cada paradigma, cada concepció del món nova en una època, està lligada a la situació històrica en la qual es trobaven els pensadors que la van dur a terme. És obvi que també hi ha hagut científics i filòsofs que s'han avançat al seu temps, que han introduït novetats i això ha fet que la tècnica hagi evolucionat i ho segueixi fent cada cop amb una major rapidesa. Cal tenir en compte, també, que molts dels qui s'avançaven al seu temps eren castigats per aquesta gosadia i és curiós veure com alguns, per por al càstig, van decidir no publicar les seves obres o ni tan sols arribaven a esciure-les. De totes maneres, és impossible deslligar els homes de la història, del context en el qual es troben, perquè es desenvolupen alhora i una no pot ser sense l'altra.
Em pregunto doncs, què passa amb la nostra història? Filosòficament parlant, sembla que encara no hem superat l'etapa postmoderna, cada cop és més difícil trobar uns valors en els quals creure. La utopia va morir fa molt, la història tal com ha estat narrada fins ara sembla haver acabat. Ja no existeix la història d'un país, es pot dir que tot està interrelacionat, no existeix la localitat perquè cada actuació té unes repercussions mundials que ni tan sols podem arribar a cal·librar. S'ha creat una dependència mundial, una interconnexió que suposa parlar de noves realitats com la multiculturalitat o el cosmopolitisme; cal preguntar-se cap a on volem caminar, quin és el pensament que es crearà al segle XXI. Haurem d'enfrontar-nos a la pregunta pels límits de la tècnica, de la biologia, de la ciència; haurem de repensar la política i fins i tot la nostra visió de la realitat. Queda molt per endavant.

22 de gener del 2008

Vida o mort. Primo Levi


- Nosaltres estem equivocats, i ho sabem, però trobem que és més agradable mantenir els ulls tancats. La vida no té un objectiu; el dolor preval sempre damunt la joia; tots som uns condemnats a mort a qui no s'ha revelat el dia de l'execució. Estem condemnats a assistir a la fi dels nostres éssers més estimats; hi ha contrapartides, però no són suficients. Sabem tot això, però alguna cosa ens protegeix i ens manté drets i ens allunya del naufragi. Què és aquesta protecció? Potser només és el costum: el costum de viure, que es contrau en néixer.
- Jo penso que la protecció no és la mateixa per a tothom. Alguns troben refugi en la religió, altres en l'altruisme, altres en l'estupidesa, atres en el vici i hi ha qui aconsegueix distreure's ininterrompudament.
Contes. Primo Levi

Primo Levi era un italià que va acabar a un camp de concentració nazi, va sobreviure a aquella experiència tot i la seva duresa i va escriure un llibre on relatava la seva història, molt recomanable, Si això és un home. Els seus Contes són també històries que fan plantejar-te sentiments, pensaments, experiències, alguns molt químics, altres més aviat filosòfics.
Aquest diàleg que he copiat em va fer pensar en una cosa que jo ja defensava fa uns quants anys, creia que els sentiments existeixen per fer-nos sobreviure, per donar-nos una raó per viure, ja que a l'estar cada cop més lluny de l'instint, els éssers humans quedàvem abandonats a la nostra sort i era probable que sense sentiments, deixessim de sentir-nos arrelats a la vida. És per això que van néixer en nosaltres l'amor propi, l'altruïsme, la fe, l'esperança... tot allò empeny cada dia els homes a continuar vivint, a no deixar-se morir i abandonar-se. És cert que també s'han creat sentiments negatius com l'odi, la tristesa o la por, però sempre es basteix la imatge del futur i l'esperança que tot millori. A més, sempre queda, com diu el text, el costum de viure que ens fa creure que aquest és un acte necessari (entès com a oposat de contingent) per a l'home, pensant que no hi ha elecció, que és millor la vida que la mort, potser perquè la mort és una gran desconeguda.

20 de gener del 2008

Pirena, la ruta blanca del Pirineu



Avui ha començat la Pirena del 2008. L'any passat no es va poder celebrar per manca de neu, però sembla que aquest sí que hi ha prou neu al Pirineu aragonés i al català com perque es pugui realitzar.
El múixing es un esport molt poc conegut, que segueix poquíssima gent, tot i que jo el trobo preciós i ja fa molts anys que intento passar-me els 15 dies que dura la Pirena enganxada a la web i al petit programa diari que es fa a TV3 (aquest any l'horari és a les 15:30, el recomano). Des de ben petita m'han entusiasmat els huskys siberians, una de les races millor preparades per tirar dels trineus i aguantar les baixes temperatures, alhora que tenen una gran resistència en les llargues etapes degut a que són descendents dels llops. Últimament s'introdueixen a aquest esport altres gossos, fins i tot algunes races que abans només eren dedicades a la caça o al pastoreig (és a dir, gossos d'atura), és curiós que Josep Domingo, l'últim guanyador de Pirena, no tingui tirant del seu trineu ni un sol gos de raça siberiana. Considero que el múixing és un esport preciós, es veu la gran compenetració entre gossos i múixers, que es passen tot l'any entrenant, es pot veure tot l'esforç, les energies que hi posen, els nervis del primer dia... i és bell veure l'espectacle dels paisatges nevats, els gossos tirant amb totes les seves forces mentre el múixer els condueix amb ben poques ordres. Si teniu l'oportunitat de veure ni que sigui alguna etapa, no la desaprofitareu, perquè és maquíssima aquella unió de gossos i homes, la sana competència entre els múixers, tots units per la cura dels seus gossos, fins i tot s'han donat casos en els que alguns han deixat gossos a altres perquè poguéssin acabar totes les etapes. Trobo que els competidors, amb detalls com aquest demostren que la seva màxima prioritat és la salut dels gossos i el seu benestar, potser és precisament aquest l'encant de l'esportm molt diferent a tots els altres. Us el recomano, jo l'any que vé, espero poder escapar-me i veure'l en directe!

17 de gener del 2008

Tornar i meme

Torno amb un meme punyeter, que així ja tinc tema, perquè la veritat és que vaig escassa d'idees! Així que us deixo amb això i ja us avanço que demà segurament començaré a avorrir-vos amb el tema Pirena jaja

1 - Agafa el llibre que tinguis més a prop, vés a la pàgina 18 i escriu la línia 4:
un dictado de amor, como en un soplo dantesco" a una antologia de Pedro Salinas

2 - Si estires el teu braç dret, què arribes a tocar?
L'estoig

3 - Què ha estat l’últim que has mirat per la televisió?
Anuncis, segurament, o les notñicies (és l'únic que veig perquè coincideix amb dinars i sopars)

4 - Sense mirar, quina hora és?
Les 20:30

5 - Ara mira, quina hora és?
20:22

6 - Deixant a un costat l’ordinador, què escoltes? La tele de fons, Pasapalabra

7 - Quant de temps vas estar fóra el dia que va
s estar més temps al carrer?

No ho sé, no acostumo a contar-ho...

8 - Abans d’estar escrivint al blog, que estaves fent?
Llegint blogs, que vaig endarrerida

9 - Què portes posat ara mateix?
Les vambes, uns texans i una dessuadora

10 - Vas somiar ahir?
No ho recordo

11 - Quant de temps vas estar rient l’últim cop que vas riure?
Ufff no ho sé, però potser 5 minuts o així, que a mi m'agafen atacs jeje

12 - Què hi ha a les parets de l’habitació on estàs?
Quadres que pintava el meu tiet

13 - Has vist alguna cosa estranya últimament?
Què és el que considerem estrany?

14 - Quina és la última pel•lícula que has vist?
Mi vida sin mi, sense comptar les cutres que fan els dissabtes i els diumenges a la tele


15 - Si et fessis multimilionari de la nit al dia..què compraries?
Una càmera de fotos boníssima, una casa gran i uns quants huskys per muntar un equip de múixing.


16 - Alguna cosa sobre tu:
Doncs, estudiant de filosofia, però podria ser-ho de 10 carreres més, mínim, perquè m'agraden massa coses diferents. Que més?... m'agraden els animals (especial deliri pels huskys), la natura, fer fotografies, parlar, escoltar, llegir i escriure.

17 - Si poguessis fer alguna cosa al món, independentment de la política, què faries?
Segurament, carregar-me'l en un atac de mala llet xD

18 - T’agrada ballar?
Depèn, però es pot dir que si la música és decent, sí!

19 - Què en penses d’en George Bush?
No tinc la sort (o mala sort de conèixe'l) però pel que diuen no és gaire brillant, tot i que mira, ell és president d'Estats Units i jo aquí sense fer res pel món, mira!

20 - Imagina que, per reacció espontània, tens una nena; quin nom li posaries?
Ni idea, potser Mar o Ona, o Lluna, però és que, amb perdó, l'últim és un nom que la gent li possa a la gossa i no niràs tu i li posaràs a ta filla, pobra.

21 - Imagina que, en comptes de tindre una nena, tens un nen, quin nom li posaries?
Claríssim, o Jordi o Uriel

22 - T’agradaria viure a l’estranger?
Sí, de moment em decanto per Alemanya, a més.

23 - Què t’agradaria que et digués Déu quan arribis al cel?
En realitat sóc un holograma, has encertat no creient en mi!

24 - Indica el nom de les cinc persones nominades per a fer aquest test:
Xexu
Striper
Efe
Veí
Anonymous writer

10 de gener del 2008

Absència

Lamento no haver aparegut pel blog durant aquests dies, he tingut molta feina, ja que havia de fer tres exàmens consecutius, i m'era impossible dedicar temps a comentar o escriure. Ara, a més, el meu ordinador ha decidit abandonar-me i ha mort, està en procés de reparació o substitució, ja veurem. Espero poder anar postejant des d'alguna biblioteca o algun portàtil aliè, però no puc assagurar res, només que tan aviat com pugui tornaré.