29 de desembre de 2007

Mi vida sin mí


I hope there's someone who take care of my... when I die will I go...
Les llàgrimes s'escapen, descontrolades, es fa un nus a la gole i sento aquella pressió al pit. Un altre cop Isabel Coixet, un altre cop els seus guions magnífics, imatges tendres, belles, lentitud, pensaments, diàlegs sense acabar, paraules que no diuen tot allò que el personatge guarda al seu interior.
És increïble com tots aquesta senzillesa, aquesta potència emocional es pot transmetre d'aquesta manera, com flueix i entra dins la teva ment. I t'adones que tot allò parla de la vida, d'una vida que tu no has hagut de patir. Penses que aquells personatges són més reals que ficticis, que cadascú enmarca un comportament que molts de nosaltres tenim davant la nostra pròpia vida. I hi ha vegades que no pots escapar, que la realitat cau sobre tu i et fa molt de mal. Però sempre queda aquella esperança, l'esperança del futur en els altres, d'una felicitat gairebé somniada, d'unes nenes que guarden en el seu somriure tota la bellesa del món, d'una dona a qui li han trencat totes les seves il·lusions, d'un noi que va haver de ser home massa aviat, i d'un home que aconsegueix encaminar-se cap al teu cor amb cançons belles i dolces carícies. I ella, forta i decidida, assumint el seu dolor, condemnada a una vida cap a la mort, massa propera.
Les dues millors pel·lícules que he vist mai: La vida secreta de las palabras i Mi vida sin mí, d'Isabel Coixet, recomanació de la casa.

PD: Per cert, avui aquest petit blog fa un any i un dia ^^

14 comentaris:

Striper ha dit...

Tals com descrius la pelicula donen unes ganes de sortir corrent a veur-la que es masa.
Feliz 2008.

Uribetty ha dit...

Venen ganes de veure-la :P
A veure si la trobo algún dia.
Un petó!

Jo Mateixa ha dit...

Encara que una mica tard MOLTES FELICITATS PER FER UN ANYET EN AQUEST MON DE BOJOS, jejejejejeje.

Per cert, MOLT BON ANY NOU!!!!!!!!!!!!

XeXu ha dit...

Doncs no puc dir res de la pel·li perquè no l'he vista, però he sentit que és molt i molt trista. El que si faré serà felicitar-te l'any nou, i felicitar-te també per l'aniversari del blog. Que en vinguin molts més. D'anys, de blogs no, eh?

efe ha dit...

Ei, que felicitats.

Pel 2008.

I per l'any i dia de bloc!

Per cert la Tirai parla també de la teua pel·li al seu bloc. Jo fa massa temps que la vaig veure.

Tals ha dit...

Striper, això m'agradaria que fes tothom, perquè val la pena,d e debò! Un petonet^^

Uribetty, això això, tots a vore-la a la meva salut jeje així em feu contenta :P un beset

Jo mateixa, moltes gràcies per tot i molt bon any també per a tu guapaa!! espero que seguim totes dues per aquí una temporadeta més!

Xexu, sí que ho és, però val la pena, de debó :P moltes gràcies a tu també jeje espero que hi hagin més posts!

Efe, moltes gràcies maco!! Doncs ara miraré el blog de la Tirai i tafanejaré jeje un bes!

ferrancab ha dit...

Moltes felicitats!

El veí de dalt ha dit...

Tals,
he vist les dues i subscric el teu comentari. Segurament "La vida sin mi" és molt millor que la següent (jo la poso entre les 10 millors que he vist mai), però és innegable que la Coixet fa un món dels diàlegs i les situacions.

Tals ha dit...

Ferrancab, moltes gràcies ^^un petonet!

Veí, per mi la vida secreta té més història personal, però Mi vida sin mçi és molt maca també, totes dues són molt bones. La Coixet és una gran guinista i directora, fa que les paraules siguin dites en el moment adient, que els silencis tinguin un significat especial... és realment una directora que cal seguir de prop. Un petonàs!

iruNa ha dit...

Moltes felicitats Tals!!! quina il·lusió fer un anyet eh!?

Unes pel·lícules brutals... i amb el teu post has sabut transmetre a la perfecció la sensació que et deixen al cos... m'ha agradat moltíssim!
una abraçada!

Joana ha dit...

La vida secreta de les paraules em va encantar...Mi vida sin mi no l'he vista, però la veuré.La sinopsi que has fet m'ha recordat que la tinc pendent.
Felicitats per aquest any!!!!!

LoveSick ha dit...

Doncs fixa't que la peli no em va arribar gaire, potser he de tornar a veure-la, en general cap de les pelis de la Coixet, encara que no he vist la darrera

una lingüista elitista ha dit...

Uf, la cançó és preciosa, preciosa... Igual que totes les que tinc d'Anthony and The Johnsons... És una música tan dolça i relaxant!! Petons!

kena ha dit...

ufff.. Isabel Coixet és catàrsi pura... m'encanta!