27 de desembre de 2007

El color de la mar


Records en blanc i negre; nens jugant sobre l'arena, mullant-se els peus amb les ones. Els avis passejen, agafats de la mà, mentre els més petits s'ho miren tot des de la seva tovallola.
És estiu. El sol escalfa amb força, no hi ha ni un núvol que taqui la blavor inmensa del cel d'avui. L'agost llisca pels seus llavis deixant un regust dolç i fresc, entre els seus dits esllangueixen els dies, tremolosos, plens. I mira de fit a fit el sol, s'encega amb la seva llum i busca aquell reflexe ple de matissos en l'aigua clara de mig matí.
Ella es fica lentament al mar, pas a pas es va enfonsant, comença pels turmells, després els genolls fins arribar a la cintura. Un calfred recorre tot el seu cos. Segueix endavant fins que l'aigua cobreix tot el seu cos, exceptuant els seus ulls, aquella mirada del mateix color que el paisatge que l'envoltava. Es submergeix completament, deixant enrera tots els dubtes, totes les preocupacions. Ara només són el mar i ella, aquell profund lligam que havia crescut en el seu pit des d'aquell moment en què l'havia vist per primer cop. Encara ho recordava, encara podia sentir la mà del seu pare agafant-la ben fort mentre deia:
- La meva petita, aquest és el regal més maco que puc fer-te pel teu aniversari. Avui, que és 18 d'agost i fas 6 anys vull que coneguis el lloc més maco del món, aquest és l'indret on vaig enamorar-me dels ulls de la teva mare, que eren tan bells com ho són els teus. Aquí vaig venir el dia després del teu naixement per agraïr a la mar que t'hagués donat la seva brillantor, la formositat de l'aigua sota el sol de l'agost. Aquest és el millor record que podem tenir de la mare, preciosa, aquest és el nostre gran tresor.

6 comentaris:

XeXu ha dit...

Una història preciosa, un relat commovedor. Com sempre no sé si expliques vivències o si tot surt de la teva imaginació, però m'ha agradat molt, encara que s'amaga tristor en els comentaris del pare. Ho transmets molt bé.

barbollaire ha dit...

Preciós... bell...
fa venir un calfred als dins...

[anonymous writer] ha dit...

Un cop més espectacular. La tendresa de l'amor a la tercera edat, enamorar-se de l'entorn, records d'algú estimat i no present, i l'eternitat dels nostres sentiments, tot això expressat en quatre paràgraf.

Qui et tingui per neta, mare, filla o muller, s'endur una joia!!

Una abraçada!

Uribetty ha dit...

Maquíssim Tals...al final et canseré amb aquests comentaris..."idiotes" perquè sempre dic el mateix, però poca cosa hi puc afergir.
Un petó!

Striper ha dit...

Sencillament sentiments de color amb musica.
feliz 2008

Tals ha dit...

Xexu, en aquest cas és imaginació, però també he de dir que hi ha vegades que no ho és jeje la gràcia és que no sapigueu quan és una i quan és l'altra :P un petonet!

Barbollaire, moltes gràcies ^^ quan ho dius tu, no sé perquè, però fa com més cosa, nu se jeje un petonet dolç!

Oh anonymous writer, els hi hauré de dir que tenen una joia jaja i la resta dell món hauria d'estar encantat de conèixe'm, no? jeje que va, no sóc tan maca com semblo :P un petonet

Uribetty, a mi les coses maques no em cansen gens, i menys si són afalacs per mi jeje un beset salat!

Striper, a vegades em sembla que me'n falten, de colors i de música i que amb les paraules no n'hi ha prou, però després em feu pensar el contrari ^^ gràcies i bon any nou!