23 de desembre de 2007

Barcelona sota la pluja


Camino sota una fina pluja de desembre, les llums de Nadal es reflecteixen sobre l'asfalt mullat i es multipliquen a través dels vidres de les meves ulleres, plens de petites gotes. Tothom sembla tenir pressa i camina amb fortes passes cap a un destí desconegut. Segueixo tota aquella gent, miro distreta els cotxes que passen per la carretera, estic a la gran ciutat. No he acabat d'acostumar-me a aquest paisatge, em sembla massa fred i llunyà, tot i que en ell hi bastiré una petita part de la meva vida.
Els edificis semblen perdre el seu color sota la pluja, tot es descoloreix, és tan gris com totes les altres ciutats. Però jo ja conec aquests carrers, intento fer-los meus cada dia, cada cop que hi passejo. Tot és massa impersonal, sempre estic envoltada de gent que corre i no va cap a enlloc, gent que té pressa per no fer res. I no ho entenc, no entenc perquè no gaudeixen de la ciutat, perquè no troben petits moments per mirar-se-la amb uns nous ulls, perquè corren pel seus carrers sense adonar-se del lloc per on estan caminant.
M'agrada caminar sota aquesta pluja, sense paraigua, sense presses, amb una direcció.

7 comentaris:

Jo Mateixa ha dit...

Bonica, que passis molt bones festes!!!!!!!!!!!!!!

Una abraçada ben gran!!!!!

Striper ha dit...

Bonic post, bonica descripcio bones festes.

XeXu ha dit...

No sé d'on vens, Tals, per això no puc veure la ciutat d'aquesta manera. Tothom ho diu que els de ciutat sempre tenim pressa, potser és cert. Però no vull que t'enduguis aquesta impressió de la ciutat. Barcelona és preciosa, i no té res d'impersonal. Si una cosa té, és que te la fas teva de seguida. Jo fa només uns anys que hi visc, però m'encanta, i no en vull marxar mai. A Barcelona se l'acaba estimant, ja veuràs com passaràs uns bons anys aquí.

iruNa ha dit...

Ja saps que a mi també m'encanta caminar sota la pluja sense paraigües... sentir i notar les gotes d'aigua sobre la meva pell i no tenir pressa. La ciutat sempre corre, tothom corre... però les persones que ens podem aturar i sabem gaudir d'aquests petits raconets i moments sóm les que fem especials la ciutat!!
una abraçada reina!

El veí de dalt ha dit...

No m'agafis una pulmonia, tu, ara! Bones festes!

efe ha dit...

Exactament, la ciutat és ací, a tocar, només cal estirar la mà per gaudir-ne. Jo tampoc no entenc la gent que deixa passar aquesta mena de realitats sense aturar-se ni que estiga una estona. Em recomanes Barcelona, doncs, oi?

Tals ha dit...

Jo mateixa, moltes gràcies maca i igualment, sento no haver estat per aquí a temps per desitjar-vos bon Nadal, per`és que sóc un desastre jejeej un petonàs, bonica!

Striper, bonic tuuu :P bones festes a tu també ^^

Xexu, sóc tututum tututum de Badalonaaaa!! i ara diràs, però Badalona no és una ciutat igual? doncs sí, premio! jaajaj però és diferent, no ho sé... de totes maneres Barcelona és maca, però encara no l'he fet meva, la desconec massa :P però tot arribarà jeje un petonàs!!

Irunaaa, tens tota la raó, com sempre, que per alguna cosa dius el mateix que jo jajaja :p és maca la pluja, tot i que a vegades em posa una mica moixa, però m'agrada, fa que sentis la teva pell sota les gotes ^^ un petonàs preciosa!!

Veí, no pas, el que em sembla que estic agafant és una otitis, així que ja veus quina gràcia que em fa, però no crec que sigui de l'aigüeta de l'altre dia jeje un petonet!!

Efe i tant que te la recomano, pots venir quan vulguis, que sempre està molt maca ^^ segur que t'agrada :P Un beset!