15 d’octubre de 2007

A Ponç Pons

Inspirat en Ponç Pons i el seu Dillatari, un exercici perquè entengueu la seva obra des de la meva perspectiva, un resum força diferent als que s'acostumen a fer. (Aviso que no conec gaire el dialecte menorquí i potser hi trobeu grans pífies, però tota correcció serà molt ben rebuda):

M'estim aquesta illa i el seu mar blau amparats pels nívuls blancs mariners que amb les seves formes vesteixen el cel amb formor i bellesa. Aquesta imatge és un trist record d'allò que un dia vaig estimar, mir dalt cap al sol que brilla fort com un rei que veu tot des del seu tron.
Un ca es passeja vagarejant entre l'arena, sense ni tan sols adonar-se d'aquell moix que el vigila a distància. Escric i llegesc sense ser conscient del pas del temps, mentrestant els al·lots juguen i en Damià pinta un quadre on s'hi pot trobar tota la bellesa d'aquesta imatge. Jo intent copsar en haikús tot allò que ens envolta.
Sota un sol ardent
la pel colrada
d'uns nens enjogasats.

5 comentaris:

una lingüista elitista ha dit...

Preciós, senzillament preciós.

Manel Juvé ha dit...

És com trobar-se un trosset de paper en un racó del terra, tot seguint unes petjades. Un trosset de paper amb les vores rossegades pel foc. Qui sap, potser flames d'una llar de foc on qui l'escrivia hi feia pa torrat. Potser per sopar. Sigui com sigui, fragments escrits per un altre que fora de la seva situació els altres només podem especular. Què vols? Vols explicar-me alguna cosa en concret? Mai tracto de vostè als Autors, entro dins la seva ment i n'obro els calaixos, i entre els mitjons a vegades pots trobar-hi unes paraules que tot esmorzant et poden fer somriure, o plorar, o odiar, o qui sap, de tot plegat l'únic que en volem son els sentiments.

Salut!

millu ha dit...

Una vegada vaig estar a les illes, i em va encantar el seu paissatge tant senzill i la tranquilitat que transmetia. Ara ho retrobo amb aquestes linies teves... gràcies! :-)

iruNa ha dit...

Que bonic Tals, és molt maco... estic amb la lingüista, és preciós!!

Tals ha dit...

Lingüista, gràcies, em feia por no passar el teu examen, pensava que tindria mil errors, clar, que com no tinc ni idea de menorquí.. però veig que t'ha agradat i me n'alegro :D
Manel, jo sempre he cregut que els qui escrivim deixem al paper allò que som, i si penjo aquí els textos és per deixar-vos regirar tots els calaixos que vulgueu, i ep, sense parlar de vostè, només faltaria jeje ^^
Millu, a mi llegint em van entrar unes ganes horribles d'estar allà i veure-ho, llàstima que ara ho hagin fet tot tan turístic, segur que fa uns anys devia tenir molt més encant!! un petonet^^
Iruna, m'alegro que t'agradi, ja sabeu eh, a llegir el llibre :P Una abraçada, maca!