25 de gener del 2007

Apunts


El temps i l’home, els nombres i les paraules…hi ha tantes coses sobre les quals encara no he escrit...a vegades les paraules s’amaguen als racons més inaccessibles de la nostra ment i és difícil aconseguir que sorgeixin fluidament, tal com si acabessin de ser xiuxiuejades a la meva orella.

Els nombres només són una interpretació de la realitat, tal com ho poden ser les paraules. 2+2=4, totalment cert, però, és menys cert dir que les flors de les roselles són roges? Els nombres s’han d’entendre com una interpretació del món, l’home intenta mesurar l’immesurable per tal de conèixer l’incognoscible; l’home posa paraules a allò que ni tan sols pot captar, a allò que ni tan sols coneix. Qui és Déu? Qui són els homes? Què és l’ésser? Què és el no-ésser? Perquè 2+2 fan 4? No podria ser que el símbol 2 representés el nostre 3? Seria llavors mentida? Sé que sumant objectes les matemàtiques són totalment certes, però en realitat les hem d’entendre com un simple llenguatge per a interpretar el món i la natura. La ciència ens demostra com l’home lluita pel coneixement, el desig de saber l’arrossega fins al punt de desitjar entendre l’ordre de la natura, trobar el perquè de totes les coses...de veritat són tan diferents la ciència i la filosofia?

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Més que ser diferents (que no crec que ho siguin), diria que el problema és com les tractem avui en dia o la percepció que se'n té. Aleshores potser caldria preguntar-se perquè és així.

Parlant de la lluita pel coneixement,ho deixaré en una frase que vaig llegir fa temps i que em va agradar però també inquietar una mica:
"Vivimos en una isla de conocimiento rodeada por un mar de ignorancia. A medida que nuestra isla crece, así lo hace la orilla de nuestra ignorancia."

PD: aquesta matriu em porta records recents... diguem que agredolços.

Uribetty ha dit...

El llenguatge matemàtic, has de pensar que està basat en la pura lògica, igual que la filosofia, és a dir, un nombre no en pot representar un altre perquè sinó seria una gran contradicció. Per tant es pot dir que les lletres ( i aquí conto la filosofia ) són menys vertaderes que els nombres, perquè de fet hi ha moltes interpretacions i això provoca diferents discussions, cosa que amb la matemàtica no passa.
Finalment, recorda que les matemàtiques han influït a la filosofia i a la inversa, com és el cas dels pitagòrics. De fet, no són tant diferents, com vaig dir en l’anterior post, les dos es basen en els raonaments a priori. L’única diferència és que una és completament universal i irrefutable, mentre que l’altre – la filosofia – no. Potser Plató era matemàtic i tot.... semblo dolent...però no em cau bé.
Petons!

Tals ha dit...

Subraya, la frase és molt bona, té tota la raó, com més coneixem, més ens adonem que encara ens queden moltes coses per aprendre. Per la meva banda, jo vull deixar les matemàtiques i optar per les lletres.
Per cert, a mi les matrius em porten records una mica agres perquè són un rotllo però dços perquè és la part més fàcil del temari :P petons
Uribetty, sí que tots dos estan basats en la lògica, tens raó. Jo no crec que les lletres siguin menys vertaderes que els nombres, sinó que són més "interpretables" i no tant dogmàtiques, cosa que jo considero un avantatge :P
La filosofia també és universal i irrefutable, el problema és que cada teoria filosòfica compleixi aquests requisits, en realitat, com t'ho dius, no són tan diferents ciència i flosofia :P
I no et fiquis amb Plató fins que no t'hagis llegit La República sencera ehhh!! Petons

Anònim ha dit...

Potser és que en les "ciències" tothom està d'acord, mentre que en la filosofia cadascú defensa una teoria, però cap te "raó" i potser s'hauria d'arribar a un consens. No sé si m'entén la idea...

PD:a 2n de batxillerat les matrius són la part més fàcil... fins que l'any següent entres al món de l'àlgebra.