23 de gener de 2007

Heidegger i les matemàtiques


És estrany però l’home sempre busca reptes que el facin avançar, noves fites que el condueixin per camins encara desconeguts. Quasi tots tenim un somni, una idea de futur que marca la majoria de les nostres accions, ja que tot ho dirigim cap a aquest ideal de vida que segurament és irrealitzable.

En el dia a dia també intentem proposar-nos reptes per tal de sentir-nos actius, poderosos en el moment de superar-los; quan ens trobem davant d’aquestes petites proves ens esforcem pensant possibles solucions, intentem treure’n l’entrellat, ja sigui un problema de matemàtiques o un text filosòfic. Sincerament, jo no sento el mateix davant aquests dos exercicis, la meva ment els concep de dues maneres molt diferents, i tot i que moltes vegades tregui el resultat de tots dos, sempre gaudiré molt més el text filosòfic.

Sempre he odiat les matemàtiques, crec que des del moment que vaig a prendre a sumar i a restar. M’irrita la seva perfecció, l’exactitud que es busca darrera de cada operació, la lògica que s’amaga rere cada enunciat i que a mi tant em costa de trobar. Els problemes apareixen a la meva ment com veritables malsons que he de superar, però per molt que intenti despertar, el cap s’omple de nombres i funcions i no hi ha manera de sortir de l’atzucac. Llavors m’entristeixo, m’adono de les meves mancances, del meu error a l’hora d’acceptar dos anys més de nombres al social i tinc ganes de deixar-ho córrer tot i anar suspenent exàmens; penso que els nombres tampoc em serviran per res.

Un text de filosofia és molt diferent. Les idees que amaga em fan bullir el cap, penso i repenso cada paraula de l’autor, intento trobar tots els secrets que oculta. Cada minut que passa juga en contra meva, he d’aconseguir esbrinar allò que vol dir el text, vull analitzar-lo i arribar a l’essència del pensament d’aquell qui el va escriure. És una sensació única, el desig de comprendre, de lluitar contra unes paraules que algú va escriure ja fa molts anys per tal de re-interpretar-les un cop i un altre. Recordo el repte que va suposar Heidegger, una hora i mitja per a un text d’unes 300 paraules, va ser tota una experiència i espero repetir-la quan els meus coneixements arribin fins a la capacitat d’entendre els escrits d’aquest filòsof únic i estrany.

3 comentaris:

Uribetty ha dit...

De fet Tals... tant les matemàtiques com la filosofia es basen en la lògica i els raonaments a priori.
No vull dir en això que les matemàtiques s'entenen igual que la filosofia, ni molt menys, jo en sóc un clar exemple, però sí que és el mateix tipus de raonament.
Pots pensar que per a les matemàtiques es necessita una experiència prèvia, però el mateix passa amb la filosofia, i per tant, són totalment a priori ja que no es necessita molta informació per a resoldre un problema. Espero haber-me explicat bé, la filosofia no és el meu fort.
Salutacions i petons^^

subraya ha dit...

Doncs potser jo sigui el contrari. M'encanten els problemes matemàtics, m'agrada trobar la lògica que s'hi amaga al darrere. Discrepo també que siguin perfectes, almenys molts cops no em dóna aquesta sensació (especialment quan per resoldre problemes els professors comencen a menysprear termes).

En canvi els textos... potser tingui un "trauma" per com ens van ensenyar a l'escola. Jo sóc de l'opinió que si l'autor no va deixar clarament constància de què volien dir no em poden fer aprendre un punt de vista i obligar-me a veure'l, bé tinc dret a que em produeixi una altra sensació i ho interpreti d'una altra manera si ho raono.

I no sé que més anava a dir, amb que ara surti el missatge ja ho dono per bo.

Tals ha dit...

Uribetty, potser sí que ambdues es basen el la lògia i tenen un raonament semblant, però jo ja et dic que les mates em costen molt més! Em sembla que les mates són mig teves i la filo mig meva xD Petons^^
Subraya, doncs sí que som ben bé contraris, a mi això em passa amb els problemes, que sempre els entenc al revés i, com no, em dóna un altre resultat que ningú accepta com a correcte xD Ara seriosament, crec que cadascú pot interpretar el text d'una manera, la filosofia és un camp obert a tothom i em fa molta ràbia aquella gent que va d'entesa i no accepta el que diuen els altres; sempre hi ha moltes visions d'unes mateixes paraules.