27 de gener de 2007

Vivint entre silencis plens de paraules, recordant un passat esborrat i aigualit, cercant una llum entre la foscor...

El tacte de les teves mans recorrent el meu cos, càlides, tendres, com la brisa suau als matins de primavera. Els teus ulls foscos em miren fixament, sento com segueixen la claror verdosa que només troben en la meva mirada. El silenci ens envolta, els nostres cossos es troben i es retroben en un continu delit que mai acaba. Acaricio la teva pell amb tendresa, noto com t’estremeixes sota els meus dits, puc sentir el teu cor bategant dins el teu pit. Xiuxiuegem unes poques paraules a cau d’orella, ens besem com el primer cop, amb els sentiments a flor de pell, riem joiosos i esperem que les busques del rellotge marquin l’hora de marxar. Sempre pendents del temps, som esclaus del rellotge, tan de bo poguéssim alienar-nos d’aquesta realitat i fugir per sempre...

One day we’re gonna get so high... (Lighthouse Family-High)

2 comentaris:

iruNa ha dit...

Hola guapa!! ja torno a voltar per aquí... aix, quines paraules tant tendres, quins sentiments... no saps com t'entenc. Per un moment se m'ha posat la pell de gallina sentint el frec d'aquestes carícies...
una abraçada!!

Tals ha dit...

Bevinguda de nou, Iruna,ja has acabat els exàmens? Ara passaré pel teu piset a veure com van les coses ^^ Moltes gràcies pel comentari, esperava que el text traspués sentiments, sempre ho intento, però aquest cop era especial :P
Una abraçada per a tu també, maca!