Bush i la història

Bush marxa i són molts qui intenten jutjar-lo, altres, amb més seny, clamen a la història, perquè serà ella qui haurà de jutjar-lo com a President. L'anàlisi polític molts cops es confòn amb l'anàlisi històric, però la política es pot estudiar des del present a través dels esdeveniments, mentre que els fets històrics no es poden comprendre des de l'avui, sinó que cal deixar que el pas del temps determini quin ha estat el sentit històric dels fets. És per això que la història mai és completa, no perquè no hagi d'acabar, sinó perquè sempre es pot reinterpretar, potser és això el que hauríem de retreure a Fukuyama. Història pressuposa, a més d'una vivència, una posterior narració i comprensió, tal com proposa Arendt, que defineix la pròpia comprensió com una acció que no té final, que és contínua i sense acabament. La història no quedarà tancada, el donar un sentit als fets s'esdevé després que aquests es puguin situar dins el fil històric, només és des del futur que podrà ser comprès el nostre present. És per això que és massa aviat per preguntar-se per quina posició ocupara Bush en la història dels Presidents d'EUA, de moment només podrem afirmar que és el número 43.

...

Cansada. Plantejant-me si tot això no és massa. Algú vol acabar-me un treball que jo no tinc forces per escriure? Fa molta ràbia el moment aquell quan tu ja ets conscient que t'ho saps i saber que encara t'has de posar a escriure-ho tot. Per a què? si jo ja sé que m'ho sé.

Pirena

Això és Pirena i els qui tingueu la santa paciència d'obrir aquest blog durant 15 dies us en cansareu. Ja sé que molta gent ni tan sols n'ha sentit parlar, però jo sóc molt fan. L'any que vé me'n vaig a la Molina sí o sí.

Pirena

El dia 17 comença Pirena un altre cop ^^

Pont del Petroli

És el Pont del Petroli, un dels llocs més macos de Badalona (fins i tot sense retocs com els de la foto). Diuen que el volien tirar avall, però els cavallets de mar el van salvar: una colònia es va instal·lar sota el pont i per protegir-la han decidit mantenir-lo. A més a més, sembla que l'ajuntament ha decidit convertir-lo en un espai de passeig, un camí cap al mar.
És un racó molt relacionat amb la poesia, fins i tot s'ha creat una associació cultural amb el mateix nom que es dedica a publicar petits reculls de poetes que potser no són gaire coneguts però que valen la pena, com en Pep Mita. Potser és per això que ahir llegint el SÓC vaig veure que Valentí Soler ja proposa anomenar-lo el passeig dels poetes i muntar-hi una mena d'exposició permanent amb poemes diversos. Estaria bé que algú escoltés aquestes propostes, perquè a Badalona sempre acabem perdent els racons més macos perquè els venem o no els donem un bon ús, potser seria hora de replantejar la manera de fer les coses i començar a fer una ciutat de debò. Espero que, de la mateixa manera que he vist com el Teatre Zorrilla es superava d'una forma gairebé increïble en només un parell d'anys, també sigui possible canviar el model de ciutat en un any. Ja queda menys pel 2010: Capital de la Cultura Catalana