18 de gener de 2009

...

Cansada. Plantejant-me si tot això no és massa. Algú vol acabar-me un treball que jo no tinc forces per escriure? Fa molta ràbia el moment aquell quan tu ja ets conscient que t'ho saps i saber que encara t'has de posar a escriure-ho tot. Per a què? si jo ja sé que m'ho sé.

7 comentaris:

Irene ha dit...

Per aquí també també...

I són tres.

Però amb la diferència que un és com inútil, l'altra tinc tantes idees però tan superficials que no sé com posa-les i el tercer m'ho hauria de mig saber però no sé ni per on començar a llegir-me el llibre a analitzar.


però, mira... un sac d'ànims!

un petó, també!

I.

Striper ha dit...

Mira jo també estic molyt cansat avui pero t'envio uns cabassos de energia i un peto. Anims!!!!

ni! ha dit...

...res no és mesquí, ni cap hora és isarda, ni és fosca l'aventura de la nit...

Nenes maques! guaita-les les dues en un post...jo també-també estic-estic de kant-kant (doblement!) fins a les pilo-pilo tes-tes...

us envio un petó

timo timo russinyols...

quan això s'acabi fem alguna cosa que no sigui cafès (aleatòris) i donuts i mueslis maniosos?

he tingut tarda en qüestió i no he fotut l'ou i estic un xic histèrica...

estrip ha dit...

Això és un entrenament per quan hem de fer les coses que no tenim ganes de fer. Au va! Segur que al final en trauràs profit!

Efrem ha dit...

Vinga va, diga'm de què s'ha de fer el treball i te'l faig entre avui i demà!

Efrem ha dit...

Jo l'any passat també les vaig passar magres intentant fer-ho tot a última hora...

XeXu ha dit...

Ànims! Ja saps que els treballs són el preu que cal pagar per acabar tenint un títol. Tots hi hem hagut de passar, i al final te'n sentiràs orgullosa. I t'ho sabràs millor.