1 de setembre del 2008

L'elogi de la mà

Giordano Bruno és conegut pel seu estudi astronòmic i per les seves innovacions a l'astronomia durant el Renaixement, però la seva filosofia va molt més enllà de planetes i estels, a la Càbala del Pegaso triomfant introdueix dos temes que ja havien estat discutits en l'Antiguitat: l'elogi de la mà i l'elogi de l'esforç. Avui tractarem del primer d'aquests dos temes, basat en la dualitat entre la intel·lectualitat i la mà: l'home és més intel·ligent pel fet de tenir les mans o té les mans perquè és més intel·ligent?
Segons Bruno, l'home té dos dedicacions: la contemplació, per a la qual està feta l'intel·lecte, i l'acció, per a la qual s'han creat les mans; tot i això, el que realment el diferencia dels animals no és l'enginy, sinó el poder de l'acció amb les mans. La mà és "l'òrgan dels òrgans", amb ella l'ésser humà ha pogut dominar els estris i esdevenir més intel·ligent; la mà és la possibilitat d'esdevenir diferent a la resta d'animals. Tot i que es veu com Bruno aposta clarament per la mà, no es pot dir que oblidi l'intel·lecte, la seva filosofia es basa sempre en una dualitat de forces, de manera que arriba a afirmar que tot i que la mà és el motor que transforma l'home, sense l'intel·lecte no es podria parlar de cultura.
La meva intenció no és seguir amb aquest debat entre la mà i l'intel·lecte, el pràctic i el teòric, sinó preguntar si no ens estem oblidant de les mans. No em refereixo al fet que s'oblidin les feines que es fan amb les mans, sinó que volem veure el món amb només els ulls i a vegades no recordem agafar les coses amb les mans, tenir-les al nostre abast. És com si estiguéssim oblidant la nostra forma natural de relacionar-nos amb les coses, abans es començava per la vista i es seguia per l'olor i el tacte; ara tot és veure i només ens quedem amb això. Però cal tocar, cal sentir entre les nostres mans, perquè conèixer no és veure quelcom de lluny, sinó és abastar-lo, és tornar-ho teu i sentir-ho part de tu.

21 d’agost del 2008

Meme

Vinga va, un meme que m'ha enxufat l'Uribetty:

1. Una pel·lícula:
Amelie

2. Una cançó:
Under The Bridge. RHCP

3. Un llibre:
Incerta glòria. Joan Sales (el d'aquest estiu, tot i que només va resistir 4 dies)

4. Una cosa que et faci ràbia:
Que em mirin insistentment els desconeguts (i els coneguts a vegades també)

5. Una cosa que t'agradi molt:
El mar

6. El teu plat preferit:
Macarrons dels primets i petitons amb tomàquet i carn

7. Una beguda que t'agradi:
Fanta de taronja i quan surto 43 amb pinya
(m'agrada tot allò que sigui dolç i sense gust d'alcohol)

8. Una col·lecció:
No tinc paciència per fer-ne i tampoc m'agraden els coses antigues.

9. Una raresa:
Només una? Somriure sola pel carrer. Sí, estic mig boja, però què voleu? si estudio filosofia!

10. Un desig:
Teletransportar-me

I no el passo a ningú ^^

14 d’agost del 2008

Agost

Odio l'agost. Sempre és un mes feixuc, tothom marxa i tu et quedes gairebé sola a la ciutat. I resulta que tampoc tens ganes de llegir o estudiar, perquè ja portes així tot l'any i realment necessites un descans. El problema és quin és el límit entre el descans i l'avorriment. El temps passa sense presses, tot és xafogor i només ens queden les festes d'agost de Badalona, que aquest any prometen amb el concert dels Pets a la platja. Avui, de moment, castell de focs a les 22h a les Rambles, jo començaré la festa amb una bona birra de la millor cerveseria de Badalona ^^

"que arribi l'agost feixuc i mandrós
que ens fa recordar la bellesa del temps que passa a poc a poc"

12 d’agost del 2008

Viva la vida!

Coldplay és un grup que vaig conèixer fa relativament poc temps, vaig baixar-me algunes cançons i realment em van agradar. Avui per fi m'he decidit a comprar el seu nou disc Viva la vida i ara l'estic escoltant per segon cop. És diferent del que m'esperava, ni millor ni pitjor, potser amb més guitarres, tot i que sempre amb alguna cançó a piano, que són les que més m'agraden. No us diré res més, perquè jo de música no hi entenc gens, però mira, el grup cada cop em sembla millor i pel que he llegit, alguns crítics el valoren força bé.

4 d’agost del 2008

Mar

Qui voldria tornar a casa després de visitar un lloc així?