4 d’agost de 2008

Mar

Qui voldria tornar a casa després de visitar un lloc així?

7 comentaris:

Striper ha dit...

Crec que ningu....

XeXu ha dit...

Són moments d'evasió de la realitat, en que la vida es veu d'un color totalment diferent. Però després hem de saber on està el nostre lloc.

estrip ha dit...

Qui?
la Tals?

Anònim ha dit...

jo tinc la resposta....

qui visqui allà!


xd

(no me digas que no és bona eh!)

si és que que lista que soy, mare meva. xd

Jordi P. Ferrer ha dit...

Benvolguda Tals, m'alegra veure que aprofites el temps (jo sóc més de riu, però no ens enfadarem)! Per raons de força major que no venen al cas he estat uns mesos sense visitar-te, però procuraré anar-ho fent. M'he indignat, deixa-m'ho dir, en veure les lloes que fas d'aquest cantant que tan avorreixo (pel poc que n'he escoltat i tenint en compte que el seu nou projecte és prou respectable, si més no sobre el paper), i t'he de deixar algunes propostes de gent de la tribu que m'és més simpàtica, com ara Sanjosex, Refree, Roger Mas, Love of Lesbian, Mazoni, Anímic, ¡i tot l'etcètera que vulguis! ;)

iruNa ha dit...

Jo no, això ja t'ho dic! Però remetent al que comenta en XeXu, hem de tenir clar quin és el nostre lloc, i només des de la rutina del nostre dia a dia podem gaudir realment d'aquestes llocs especials, precisament perquè sabem que són temporals. Si visquéssim sempre en aquest mar no ens semblaria tant estupendo...
una abraçada!

zel ha dit...

Jo segur que no, m'hi quedo si ho pesco...