Ponç Pons

Freud deia que "el somni és la satisfacció d'un desig", i jo somii poder viure sempre en contacte amb la naturalesa, dedicat a llegir i escriure, pensar, estudiar, caminar i, si puc, ser feliç i fer feliços els que m'envolten.
Ens cream falses necessitat i supèrflues expectatives que ens carreguen de feixugues imposicions laborals i ens fan perdre un dels tresors més preuats i irrecuperables que tenim: el temps. Temps per fer allò que ens agradaria, temps per viure, per...

POUR BECKETT

Passioné par des mots
qui prétendent de faire
plus human notre monde,
j'ai essayé d'habiter,
isolé, livre, fou,
dans l'espace d'un poème.

Ponç Pons. Dillatari

E: Et deixo aquest llibre, quan el llegeixis, et canviarà la vida.
Tals: Ostres, quina por!
Us el recomano i només porto 10 pàgines. Un gran encert per part de qui me l'ha deixat.

Pluja

Cau la pluja, sorda, forta, contra l'asfalt. Sota aquesta pluja tot és gris, no hi ha ningú al carrer, només unes poques ombres que corren a refugiar-se de l'aigua.
Quan pujo a l'autobús tot es transforma en un món difús de llums indistingibles i formes abstractes. A través de la finestra només puc interpretar el poc que traspassa d'una realitat molla i humida; les gotes cauen pels vidres, el cel és una taca fosca que tot just a començat a descarregar. Dolçor, fortalesa, imminència. No vull que s'aturi, vull sortir sota aquest mar cagiut del cel i tornar-lo a sentir sobre la meva pell per adonar-me que visc.
Sento la fredor de les gotes que cauen amb força, el vent bufa sense aturador i intento refugiar-me entre els edificis trepitjant bassals i tolls d'aigua que sorgeixen del no res. M'aturo un moment per mirar enrera: el parc solitari, els gronxadors, la sorra humida; ningú és al carrer, estic completament sola, tothom ha fugit sota la pluja. Somric. No hi ha res millor que això. És la natura, la seva força ferèstega que ens recorda amb els seus llamps i trons la seva immensa bellesa.

Elle IV

Torna a brillar la il·lusió als seus ulls. Regala el seu somriure als desconeguts, passeja solitària pels carrers, el cel s'enfosqueix amb el pas de les hores, llargues, tediants, però plenes d'entusiasme.
No vol pensar en un futur prometedor, no vol preguntar-se pel demà, ni tan sols es planteja aquells dubtes que abans ocupaven tota la seva ment. Està totalment concentrada en viure, aprofitar la seva vida, estimar-la com si per primer cop s'adonés de tot el seu valor.
I tot és a les seves mans perquè tot és just a punt de començar, i ella s'adona que tot depèn de si mateixa. Però, un cop més, torna a confiar, a creure en allò que mai l'ha abandonat, perquè sap que sempre seguirà endevant.
Els passadissos buits s'omplen de sentiments, les parets nues es revesteixen de promeses i somnis, les finestres deixen passar els últims rajos de sol del dia. Bellesa. Milers de paraules omplen la seva ment, la seva mirada fixa en les teulades d'edificis que desconeix, la seva imaginació vola ben lluny, per sobre de tota aquesta imatge mundana i freda. Ella vol arribar més enllà, traspasssar la línia de l'horitzó.

Felicitat III

La felicitat és dins teu, no és una fi de la vida,és una manera de veure i viure la vida. Perquè esperar? perquè plorar? els problemes vénen i se'n van, els alegries passen i només ens en queda un regust dolç o amarg.
Adona't de la bellesa del món, adona't de la teva pròpia bellesa, del teu valor, de tot allò que encara has de viure, que encara has d'aprendre, que encara has de donar. El món t'està esperant, la felicitat està just rera la següent cantonada.

Foto: Platja de Badalona, al costat del club nàutic.

Felicitat II

No busqueu la felicitat, trobeu-la! En cada racó de la vostra ment, en cada instant de la vostra vida, en cada imatge, en cada paraula... ella és allà, esperant a que us adoneu de la seva existència. No penseu en la felicitat com al moment ideal d'una vida sense problemes, la felicitat és superació, és plenitud, és amor cap a un mateix i cap al món que t'envolta.
Sigueu feliços!

Foto: Platja de Badalona