
Passejar per camins desconeguts, deixar que l'atzar ens mostri nous horitzons, descobrir què amaguen els teus ulls, què es troba sota la teva mirada...
Hi ha moments que hem de perdre el camí per trobar-nos amb nosaltres mateixos, hi ha moments que cal fer una aturada i mirar enrera, és així com hom creix i s'enforteix. Canviar és propi dels humans, és immanent a la nostra condició d'éssers lligats al temps, és quelcom que no podem de-fugir.
Quan mirem el passat trobem records que ens acompanyaran per sempre, formen part de nosaltres i mai els podrem esborrar. A vegades em pregunto fins a quin punt estem condicionats... sabem qui som, però no sabem perquè som com som. Potser el pas del temps ens ha canviat, el pes de l'experiència ha fet de nosaltres allò que som ara i, segurament, els anys seguiran canviant-nos, encara que sempre romangui en nosaltres aquell petit infant que admirava cada detall del món.
De tant en tant hauriem de retrobar-nos amb la nostra petitesa, tornar a viure la vida com a una aventura que no podem controlar, perquè, en realitat, és l'atzar qui marca les nostres vides.
Escoltant: Live and let die.