8 de febrer de 2007

Temps...

Un altre cop sense temps i just quan més el necessito. Mai entendré perquè però com més coses haig de fer, menys en faig. Sóc així, un caos, el desordre és el meu medi natural i en aquests moments d'organització caic en una espiral que m'empassa sense pietat. Tant se'm dóna, sempre ha estat igual i sempre he tirat endevant. Potser he aspirat a massa, potser he apuntat massa alt, potser res acabarà com m'espero, però tot i això no ho penso deixar a la meitat del camí. Ja ho diuen, tot exigeix un sacrifici...el problema és que no estic segura de si en veuré els fruits. És per això que de tant en tant tinc ganes de deixar-ho tot i fugir ben lluny, allà on les obligacions no em persegueixin. Bé, ja queda menys pel juny ^^

8 comentaris:

Uribetty ha dit...

Recorda l'entropia antropica!
No pateixis, a tots ens toca suar, però no vol dir que hagis a puntat massa amunt, això ho tindràn en compte les professors i la gent que t'envolta.
Petons!

Tals ha dit...

Sí, tothom està igual, això és un patir continu...espero que dintre d'unes setmanes el clima es relaxi una mica... gràcies pels ànims, maco^^ petonets!

iruNa ha dit...

Ànims tals!!! tots en el fons sóm caòtics, i qui es cregui que no és perquè es refugia sota una carcassa d'ordre i pulcritud artificial. Enfi, que tu tranquila, que segur que te'n surts!!
una abraçada reina!!

Tals ha dit...

Llavors, confiem l'antropia entròpica de l'Uribetty, tots som caòtics, ergo jo també! Gràcies pels ànims, ara ja estic millor perquè al menys m'he tret de sobre un treball. Et tonro l'abraçada, maca ^^

Tondo Rotondo ha dit...

Només felicitar-te pel teu bloc. Això del temps és així de real. A mi tb em passa. No engego projectes de més envergadura doncs se que no tindré temps i... al final és el peix que es mossega la cua, la cua del temps.

Una abraçada,

Tarannà ha dit...

Tard o d'hora, tots ens n'acabem sortint, Tals! Aquestes dates són fotudes per als estudiant com nosaltres però després, al final, al juny que vols que arribi, les llavors donen els seus fruits i ens adonem que ha valgut la pena el patiment. Ara, cal suar la samarreta, i de valent!

Tals ha dit...

Tondo rotondo, gràcies per llegir-me, benvingut! Tens raó quan dius això dels projectes per començar, a mi a vegades em passa el mateix, per això a vegades intento començar-los eprquè sinó se que mai ho faré. Una abraçada ^^
Ben retrobat Tarannà, veig que tu ja has acabat amb els teus treball, a mi ara em queda el pitjor, els finals, però he decidit prendre-m'ho amb calma, perquè al primer trimestre ho vaig fer així i van anar bé, espero, com tu dius, trobar les recompenses al juny. Un petonet, maco!

efe ha dit...

Segurament és que l'ésser humà és caòtic. Ja ho acabarà descobrint la ciència.