1 de desembre de 2009

Sol, i de dol

A Carles Riba

- La Nit, diem; i el cor comú batega
Brillen els ulls i l'esperança neix;
El respirar de tots dos és un sol bleix:
Súbdits del Tot, vivim l'alfa i l'omega.

Oh pura nit d'estiu! Tothom ofega
El seu voler, però la Ment s'acreix
I en el repòs d'un acimat relleix
Fem nostre l'U sota el digne de Vega.

I comença el diàleg tu a tu,
Més enllà de la carn i la secta,
Llum i cristall en un paratge nu;

I planegem- filòsof!, arquitecte!-
El futur transparent, en un cel blau,
Del Temple, de la Farga i del Palau.

J. V. FOIX. Sol, i de dol

2 comentaris:

Irene ha dit...

com més me'ls llegeixo més m'agraden, sobretot els primers, a més el meu llibre està ple de notes a llapis amplia la lectura (és a dir, que no només llegeixo a la biblio sinó també a casa...)

petópetó fins demà!!!

coooolzes!

Striper ha dit...

No conexia aquest poema pero m'ha deixat molt bon sabir de boca.