26 de desembre de 2009

I més Vinyoli

[XV]
Tot és per ser donat i no t'ho vol ningú.
cor meu, potser les pedres mudes
o bé la matinada.
Cor, no et precipitis
a voler més, no et tanquis
per molt que faci mal.
Estima
sense voler ser correspost.
Posa't a prova:
calla i escolta l'indiscriminat
so de la vida.
Sol, cada batec
es correspon potser amb alguna cosa.
Vinyoli.

I ara, cada nit, abans de dormir, els seus versos ressonen a l'habitació buida i es queden rodant pel meu cap fins que aconsegueixo tancar els ulls i començar el demà. El Nadal també té una part positiva.

3 comentaris:

Striper ha dit...

Pura Poesia!!!!

Irene ha dit...

Oh i ja saps quin és aquest, no?

espero que hagis passat unes bones i dolces festes... les meves han sigut una mica atabalades... ja us ho explicaré.

muà!

I.

estrip ha dit...

ufff, sentiment pur! molt maco.