RIERA, Carme; "Te deix, amor, la mar com a penyora."
I aprens que hi ha mil formes d'enyorar, que el mar segueix sent tan blau com sempre, que pots notar el buit d'allò que mai has tingut, que et pot mancar, fins i tot, la imatge d'un ideal...
però sempre queda quelcom on agafar-se, ben fort. Gràcies.
1 comentari:
Uf, em costa veure-ho com tu, em resulta molt trist aquest fragment. Però no he llegit l'obra sencera, és clar.
Publica un comentari a l'entrada