19 de febrer de 2009

Kant

Kant és l'aixopluc en els dies d'incertesa, por i angoixa. Quan tot l'edifici cau pel seu propi pes, Kant m'ajuda a tornar a tenir esperança per a construir una nova base més sòlida, confiada potser en la idea de progrés i millora. El rigor, les idees sòlides, el redactat dur però pur, queden gravats com una melodia de fons comfortable que apaivaga la por. Tothom necessita un lloc on sentir-se protegit i Kant és el pare amb els braços oberts que exigeix però conhorta, la casa que ens esmpara quan estem perduts.

4 comentaris:

XeXu ha dit...

Kant em va agradar molt, i per mi, era l'únic que deia coses sensates de tots els que em van fer estudiar. Això només vol dir que les seves idees encara es podrien aplicar avui.

Striper ha dit...

Si et soc sincer ara mateix no recordo gaire el seu pensament per lo que et deixo un peto i una abracada amb somriure.

Irene ha dit...

que bonic,

potser jo no el triaria a ell però sí, és ben cert...

un petó i un boncapdesetmana

Efrem ha dit...

Això sí que és amor!