24 de febrer de 2009

El joc de l'equidistància

L'equidistància política està de moda, es busca una major massa de votants a canvi d'una mena de "liquidització" de la ideologia que fa perdre la determinació pròpia del partit. No es deixen clares les intencions ni els interessos, es desconcerta al votant perquè no es deixa clar qui és l'amic o l'enemic en la lluita pel poder, joc que confon al votant. El votant pateix una falta de confiança en el compromís polític, ja que aquest és tan indeterminat que es pot complir de maneres diverses i no especificades en cap moment abans dels resultats electorals. Aquesta no-especificació confòn als votants i així s'aconsegueix augmentar el públic d'un discurs que acaba sent eteri i ple de paraules buides, simples intuicions. El públic elector acaba per ser consumidor del marketing que ofereix una campanya que sembla més publicitària que no pas política, es perden referents i guies perquè les declaracions d'un dia queden contradites per les de l'endemà. El votant ja no es sent representat per un polític de poques idees clares i molts discursos perduts en l'espai entre l'emissor i el receptor. Caldria doncs, resituar el discurs polític o potser cal canviar la posició del votant i les seves expectatives davant uns comicis que cada cop engresquen menys a la població. Recordem que el joc de la democràcia ens implica a tots i a tots ens necessita, cal que sigui net i es doni en un espai públic de debat que qüestioni no només els discursos pre-elaborats sinó també la posició de cada partit en el marc polític actual.

4 comentaris:

XeXu ha dit...

Bé, l'anàlisi que en fas no dóna massa lloc a discussió, tots sabem que ara sovint és igual a qui es voti, la manca d'idees fa que totes les opcions s'acostin, i trobo lògic que l'electorat estigui poc motivat, si tant és votar a uns que altres, per què anar a votar?

Carquinyol ha dit...

A tot el que dius, que per cert estic d'acord, hi afegiria que a aquesta indefinició se li suma un esperit de "contra": vota'm a mi per a que no surti l'altre.

estrip ha dit...

les emocions és el que fa moure la gent. Com la campanya del psoe en les últimes eleccions. "Si no i vas ells tornen", que em recorda quan els animals deien "Que sinó tornarà el Sr. Jones!". Un exemple.
Però n'hi ha milers.
Obama, un altre exemple.
I això lliga amb el marketing del què parles tu, preguntem sinó quin aspecte fa que la gent consumeixi més un producte que un altre. Les emocions dirien actualment.

Bona nit, un bon últim intent!

Striper ha dit...

El de deretes es centren canvien de pentinat els d'esquerres es centren i moderen i aqui ja no se sap on balla ningu.