Manipular

Per mobilitzar la massa no serveixen discursos farcits de bones intencions, ni tan sols aquells missatges positius i plens de promeses als quals tan acostumats ens tenen els polítics. Per convéncer, per manipular una gran quantitat de gent, sempre cal un missatge negatiu.. La por, l'odi, la venjança, són sentiments que ens empenyen, que es col·lectivitzen fàcilment i que ens porten a cercar un líder que condueixi un sentiment massificat.
D'aquí van sortir els feixismes.
Però deixem que segueixin jugant amb les nostres pors:
Si tú no vas, ellos vuelven.
No tendrás una casa en tu puta vida
Puja l'Euribur, crisi immobiliària.

I ens quedem tan tranquils.

Catosfera

I ara resulta que un text meu sortirà al llibre de la Catosfera. Espero que sigui un èxit, per l'esforç de tota la gent que hi participa, i perquè ningú hi guanya res més que l'orgull de tenir un petit escrit seu entre aquelles pàgines.
No puc posar cap imatge perquè no es pugen, així que si voleu saber, aquí teniu l'enllaç.

L'ésser i el temps?

Potser avui no és el millor dia per tornar, però les paraules ja fa massa temps que han quedat guardades als calaixos, és hora de deixar-se anar i tornar a un temps que es va quedar aturat. L'ésser és devenir, som i serem tot allò que siguem en un futur, l'home està lligat al temps inexhorablement i és precisament aquesta unió el que més ens diferència dels animals. Som capaços d'anar més enllà del present, som els únics animals que realiten projectes, que planejen i somien, intentant esdevenir allò que un dia van projectar a la seva ment.
El temps passa i no s'atura, i sabem que tots ens encaminem cap a una mort que ens espera a qualsevol racó, però intentem tancar els ulls i somiar amb un present continu que vagi més enllà de la il·lusió del demà i l'enyorançà de l'ahir. Viure és l'únic que ens resta, però caminem sense ser del tot conscients del que cada pas implica, parlem sense mesurar unes paraules que van més enllà del seu propi so i que mai són transportades pel vent ni esborrades pel temps. Cada segon ens marca, vivim atrafegats intentant descobrir-nos, i no semblem adonar-nos que a cada moment existeix un jo diferent que canvia, la metamorfosi és constant i és precisament aquest devenir el que ens fa ésser el que som.

Escriure

Curiós. A vegades quan sents que tens més coses a dir és quan més et costa escriure-les. últimament això em passa molt, aquest blog pateix una aturada que no sé fins quan durarà, fins i tot m'he plantejat tancar-lo, però no ho vull fer. Espero que això no duri molt, però potser durant uns dies no aparec gaire per aquí, em sap greu...