24 d’abril de 2008

Manipular


Per mobilitzar la massa no serveixen discursos farcits de bones intencions, ni tan sols aquells missatges positius i plens de promeses als quals tan acostumats ens tenen els polítics. Per convéncer, per manipular una gran quantitat de gent, sempre cal un missatge negatiu.. La por, l'odi, la venjança, són sentiments que ens empenyen, que es col·lectivitzen fàcilment i que ens porten a cercar un líder que condueixi un sentiment massificat.
D'aquí van sortir els feixismes.
Però deixem que segueixin jugant amb les nostres pors:
Si tú no vas, ellos vuelven.
No tendrás una casa en tu puta vida
Puja l'Euribur, crisi immobiliària.

I ens quedem tan tranquils.

7 comentaris:

estrip ha dit...

no cal exposar idees ni donar opinions, a la gent se la guanya mitjançant emocions.

Qui fa cas d'un programa polític, o d'una promesa econòmica. I en canvi una por, un "aquest em cau bé i aquest no", aquest és dolent i aquest és bo. Aquest sembla sincer, etc...
l'aigua ara convertida en una batalla d'emocions...

XeXu ha dit...

La por és una arma política que ja fa molt que s'utilitza. Solia ser patrimoni de partits de dretes, però sembla ser que ara els de les esquerres també s'hi han aficionat. Ens deixem, potser si, però és que no tenim més opció, molt del que ens prometen es basa en la por.

Striper ha dit...

Si la crisi immobiliària es ben viva i el problema seran las inmobiliaries , no els desgraciats que perdin el pis,

helena ha dit...

Estem en una societat desmotivada, necessitem opi.

La por es converteix un estimul motor i ho veiem cada dia en les noticies a la TV la publicitat de les campanyes d'accidents de trànsit...

zel ha dit...

I encara més, en realitat, a molts se'ls en fot si tenen les seves primeres necessitats i capricis coberts...que lluitin els altres...

Uribetty ha dit...

Tens tota la raó.
Una abraçada!

iruNa ha dit...

Serà que la por té més poder que l'amor? un gran tema Tals! La por té més força, ens atrapa i ens fa actuar impulsivament i de forma egoista.
És cert tot el que dius i crec que ho podríem extrapol·lar a les relacions humanes. Tots ens movem per interessos, interessos rera els quals s'hi amaga la por. Quants actes realment atruistes es veuen avui en dia? molt pocs, per desgràcia. El sistema ens "obliga" a conviure amb la por i a comportar-nos dacord amb aquesta. És molt difícil trencar aquest cercle... i ja no parlem de les pors internes, aquelles que enlloc de mobilitzar-nos ens paralitzen!!