26 de desembre del 2008

llar

No hi ha res pitjor que casa teva no sigui la teva llar.

6 comentaris:

Sergi ha dit...

No m'atreviria a dir que no hi ha res pitjor, però certament, és una sensació que et deixa molt mal sabor de boca.

estrip ha dit...

a vegades passa però que la teva llar és del banc! però és la teva llar!

Striper ha dit...

totalment d'acord res pitjor.

Efrem ha dit...

Segur que hi ha coses pitjors, qui no te casa, per exemple, no es pot ni plantejar una llar... No perquè el problema sigui més complexe és més greu o pitjor.

i Salut! ;D

Efrem ha dit...

Què és pitjor, no saber diferenciar entre dos grisos (problema més complexe sobre la base d'un coneixement del blanc i el negre) o no saber diferenciar entre blanc i negre (problema més senzill però alhora més greu)?

iruNa ha dit...

Certament, segur que hi ha coses molt pitjors en el món, però dins de la nostra realitat no sentir-se agust a casa és un problema. Jo almenys sempre ho he tingut molt clar, visqui allà a on visqui necessito sentir-m'hi còmoda. A vegades ha estat més difícil, però sempre intento construir-me el meu propi espai. Recordo quan compartia pis a Barcelona, que la meva habitació era com la meva casa, el meu refugi, el meu espai... la meva mini llar!
Una abraçada guapa!